De sotanes i de faldilles

De l’anterior post ja tenim situat en Josep Padró Canudes com a germà de l’ordre dels Carmelites. Però quina era la seva relació amb el Pare Palau? I com el podia haver influenciat en el seu pensament?

Francesc Palau i Quer (Aitona 1811 – Tarrgona 1872) és un dels representants del conservadurisme catòlic del segle XIX. Carmelita exclaustrat l’any 1835, combaté el liberalisme i l’anticlericalisme del moment des dels seus escrits i com a editor de la revista “El Ermitaño”, arribant a considerar (igual que els papes Gregori XVI, Pius IX i Lleó XIII) que el liberalisme i la masoneria eren els grans mals de la societat, i que en ells es recolzava el dimoni per conquerir el món.

Segons la informació que molt amablement em van enviar les germanes carmelites, Josep Padró Canudes havia entrat en contacte amb el Pare Palau cap als voltants de 1865, quan li va demanar que el curés d’una “malaltia” que el turmentava, i que l’apartava de la seva voluntat de seguir una carrera religiosa. Palau el va adreçar a la casa de els Penitents a la Santa Creu de Vallcarca (on Palau practicava els exorcismes), on es va “curar”.

L’any següent, Palau el va enviar a Santa Catalina a Mallorca per rebre formació com a mestre de nens i on pronuncia els vots... amb reticències a causa de la seva “malaltia”. L’any 1868 Palau el repesca per fundar una escola religiosa a El Vendrell, d’on ja no es mourà fins la mort del pare Palau, el 1872, i la sortida de l’ordre l’any 1877.

Així doncs, el rebesavi Padró, va viure una època convulsa de revolució i contrarevolució, allunyat de la seva ciutat natal, Manresa. Pel que coneixem en Josep Padró era una persona molt creient i devota de la verge del Carme. És molt probable que aquesta religiositat li vingués de família, doncs amb 15 anys ja havia volgut ingressar a l’ordre dels Dominics a Toledo (els Cornet, per part de la seva àvia, fan donacions i demanen enterrar-se en el convent dels pares dominics de Manresa), però segurament també s’ha de considerar la influència de Palau en la forma de pensar de Josep Padró. Segons la informació que em van passar les germanes carmelites, Josep padró tenia una gran afició a escriure els seus pensaments, però que ningú s’ha dedicat a transcriure la major part d’aquesta documentació més enllà del que feia referència al Pare Palau. Malauradament aquesta documentació manuscrita està dipositada a la seu de les Carmelites Missioneres a Roma, on possiblement es va enviar en motiu del procés de beatificació del Pare Palau l’any 1988. Serà qüestió de muntar una excursioneta a Roma per a la recerca d’aquesta documentació!

L’any 1877, a punt de rebre les ordres menors i les “publicates” de tonsura, Josep Padró va patir noves crisis per la seva “malaltia” que finalment li va fer abandonar la vida religiosa. Però quina era aquesta “malaltia”? Doncs segons paraules seves: “que su cabeza no lograba apartar al sexo femenino” i “su atractivo hacia el sexo femenino”!!!!!!

I dic jo: ben fet, i sort!, que si no estaríem aquí jo i bona part de la meva família!

Nota:
Sobre el pare Francesc Palau i Quer, i de la seva obra hi ha força publicacions. Per la seva vida relacionada amb les qüestions religioses us recomano: DUVAL, A. "Fecunditat del fracàs : el pare Francesc Palau i Quer o.c.d., 1811-1872, fundador del Carmel Missioner Teresià", FISA, Barcelona 1988. O bé, per la situació religiosa a mitjans del segle XIX la introducció s'Amadeu Soberanas al llibre: BADA, J. “Manuscrits verdaguerians de revelacions, exorcismes i visions. Volum II Quaderns d’exorcismes” Ed. Barcino 1988.