Després d’una petita excursió a Colldejou, i rellegint el llibre “El cabaler de Cerdanya”, revisc l’arribada dels primers immigrants del procés d’industrialització a Barcelona. Persones procedents de tot arreu de Catalunya que, a mitjans del segle XIX arriben a la ciutat o als pobles del pla per intentar aprofitar l’oportunitat que els ofereix l’esclat de la revolució industrial.
Segurament poques diferències més que les geogràfiques trobaríem entre aquell cabaler de la Cerdanya, que va deixar el poble de naixement per la seva condició de fill segon o tercer amb poc més de la legítima sota el braç, per anar a buscar-se la vida a la puixant ciutat de Barcelona, i els primers Ferrer, avantpassats origen del meu segon cognom que, arribats a Barcelona cap a l’any 1860 per treballar com a jornalers al Poble Nou, en fan la seva nova casa fins que passen a Horta a mitjans del segle XX.
El primer Ferrer en arribar a Barcelona és Josep Ferrer Bages, nascut a Móra d’Ebre cap l’any 1835, fill de Josep i Antònia, i casat amb Paula Marcó (o Marés), de Vilanova d’Escornalbou. La informació és molt escassa, ja que l’arxiu parroquial de Vilanova està destruït, però sabem que el seu segon fill, Miquel Ferrer Marcó (o Marés) neix a Hostafrancs el 14 de novembre de 1860 segons consta en el llibre de naixements del Registre Civil de la ciutat de Barcelona. Curiosament en la partida consta com a Miquel Ferrer Marés, fill de José Ferrer, de Móra d’Ebre i Paula Marés, de Vilanova d’Escornalbou. La seva germana, Filomena Ferrer Marcó havia nascut dos anys abans a Vilanova d’Escornalbou, i residia al Poble Nou de Barcelona l’any 1889.
Josep Ferrer, abans d’arribar a Barcelona ja s’havia traslladat de Móra d’Ebre a Vilanova d’Escornalbou, segurament utilitzant l’antic camí que duu a Falset, sota l’esguard de la Mola de Colldejou, i d’allà als pobles de la Baronia d’Escornalbou, alliberats feia escassament 20 anys de les servituds al Monestir per la desamortització del 1836 (servituds traspassades a alguns grans propietaris privats, no us penséssiu pas...). A Vilanova es va casar amb Paula Marcó (o Marés), i el 1858 van tenir la seva filla Filomena Ferrer. Un o dos anys més tard, abandonen Vilanova per anar a Barcelona. Així, el meu rebesavi Miquel Ferrer neix a Hostafrancs, però ignoro si va ser perquè hi residien els pares en aquell moment, o perquè el part els va sorprendre a les portes de Barcelona, ja que els Ferrer s’assenten al Poble Nou.
El fill d’en Josep, en Miquel, “torna” a Vilanova a buscar la que seria la seva dona, Concepció Cabré Capafons, nascuda a Escornalbou, i filla de Francesc i Francesca, també del mateix poble. El que no he pogut endevinar és si Concepció ja viu al Poble Nou, o encara viu a Escornalbou, ja que de fet es casa a la parròquia de Santa Maria del Taulat del Poble Nou l’any 1882 (on, per cert, consta com a Encarnación). A partit d’aquí, els Ferrer fan vida al Poble Nou fins que després de la Guerra Civil es traslladen a Horta.
El problema és determinar quin és l’origen dels Ferrer i dels altres cognoms que s’hi relacionen (Bages, Marcó – Marés, Cabré, Capafons). Els arxius parroquials de Vilanova d’Escornalbou i de Mora d’Ebre van ser destruïts. Si bé sabem que els Ferrer són originaris de Móra d’Ebre des de 1795 aproximadament, aquest és un cognom molt comú (crec que no hi ha cap poble de Catalunya on no n’hi hagi algun), i es fa difícil trobar informació concreta dels meus avantpassats.
Igual de complicat, tot i ser el cas contrari és el de la resta de cognoms, Cabré, Capafons, Marcó i Marés, que són propis de la zona i alguns ja hi consten des del fogatge de 1553. Això fa que hi hagi infinitat de persones amb aquests cognoms a Vilanova d’Escornalbou, o als altres pobles de la Baronia d’Escornalbou (Duesaigües, l’Argentera, Riudecanyes, Colldejou, Pradell de la Teixeta, o La Torre de Fondaubella). Així, he trobat algun Cabré que va ajudar a rescatar bens del Monestir després de la exclaustració dels franciscans, algun Marcó resident a Vilanova, o el més proper, un Miquel Capafons, originari de Vilanova d’Escornalbou i resident a Colldejou, que l’any 1789 es casa a Tarragona amb Maria Guinjoan, originària de Vilanova.
Així queda, de moment, la recerca per terres del Baix Camp, el Priorat i la Ribera d’Ebre. Tot i els esforços, no he aconseguit anar més enllà de les dades que em proporcionava el Registre Civil de Barcelona, tot i que seguiré insistint amb l’Ajuntament de Vilanova d’Escornalbou, que ha posat d’excusa que tenen l’arxiu molt “desordenat i que no sabien què hi havia” per no deixar-me consultar si tenien dades com els antics padrons o els llibres d’amirallament. En fi... seguiré insistint.
