Una universitat enmig de la muntanya (i II)

Quan vaig tornat a reemprendre la dèria per recuperar els meus avantpassats de l’oblit (fa poc més d’un any i mig) vaig veure que els Carrera tenim avantpassats a La Quar (el cognom NADEU), i així es va convertir en un dels meus objectius en les sortides llampec que faig cada cap de setmana amb els meus fills.

Ja he comentat anteriorment les gestions que estic fent per trobar informació, i l’ajut que he rebut molt amablement d’altres persones. Però acabo de fer una descoberta que quasi m’obliga a parlar d’un episodi poc conegut de la història de Catalunya i convidar-vos a fer una visita al lloc on passa l’acció.

Corrien els anys de la I Guerra Carlina per les terres del Berguedà, i la ciutat de Berga s’havia convertit en la capital de la zona carlista. La Universitat de Cervera havia estat traslladada pels carlistes a Solsona, i ja havien començat les classes del curs 1838-1839 quan Solsona va caure en poder de les tropes del govern isabelí. La Universitat, els òrgans de govern i altres serveis van haver d’abandonar la ciutat corre-cuita per traslladar-se a indrets propers que encara romanien en poder de les tropes carlines. La Universitat, després de l’aprovació de les autoritats carlines, es va establir a l’antic monestir de Sant Pere de la Portella (La Quar).

És en aquest context quan trobem en Josep Nadeu, originari de La Quar, cursant i aprovant el seu primer curs de Filosofia en aquesta universitat. Realment dubto (ho ignoro) que en Josep tingués possibilitats d’estudiar una carrera universitària, però... si les coses se li van posar tan fàcils com que la universitat es traslladés al costat de casa seva... no deuria voler desaprofitar l’oportunitat. D'altra banda encara em queda per descobrir si aquesta branca familiar eren partidaris de la causa Carlina.

L’oferta era variada i es van oferir, durant dos anys acadèmics (1828-1839 i 1839-1840), cursos a diferents nivells de Filosofia, Teologia, Lleis, Cànons i Medicina. Els alumnes, amb força persones de la zona, provenien de tota la zona carlista i inclús d’altres llocs de Catalunya.

Per més informació us recomano el llibre “La Universitat Carlina a Catalunya” de Daniel Montañà i Buchaca, editat per Cossetània.

Curiós, oi? Segurament és la universitat moderna més muntanyenca que hi ha hagut a Catalunya.

Nota genealògica: Per als que em seguiu en la recerca, el Josep Nadeu del text és possiblement (encara no puc assegurar-ho) germà de Joan NADEU PEDRAGOSA, bracer (* 1821 La Quar + 1903 Castellterçol), casat amb Maria RIERA PRUNES (*Talamanca 1835 + Castellterçol 1908), fill de Ramon NADEU i Paula PEDRAGOSA (Santa Maria de La Quar). Són pares de Josep NADEU RIERA (*Castellterçol 1861 +Castellterçol 1893), casat amb Teresa SOLASAGALES ESTRADA.(*Moià 1863 + Castellterçol 1913).

S'obren noves portes en la recerca

Osti tu! Dues setmanes sense escriure. A la feina anem a tope amb alguns informes i projectes, i quan arribo a casa no em queden ganes d’escriure ni res. Bé, de tota manera han estat dues setmanes profitoses pel que fa a l’arbre genealògic, ja que he fet algunes consultes a través de la llista de distribució de genealogia de TINET, buscant respostes sobre el cognom PADRÓ. Els companys i companyes de la llista s’hi han interessat i m’han donat consells i alguna informació però encara sense possibilitat d’utilitzar-la directament.

D’altra banda, he localitzat, en una tesi doctoral que ja havia llegit, però com que sóc burro no m’hi havia fixat, el nom de JOSEP PADRÓ i CORNET, vetaire, que havia estat elegit regidor de la ciutat de Manresa en les eleccions de 1873 pel Partit Republicà Federal. Hi ha moltes possibilitats que sigui el germà de l’IGNASI PADRÓ i CORNET (agafem-ho amb pinces, perquè Padró i Cornet són dos cognoms molt comuns a Manresa i al Bages). Si ho hagués vist abans podria haver anat a l’Arxiu Històric Comarcal de Manresa amb més informació. De tota manera a l’AHCM hauran de fer-me el “vip”, perquè hi tinc feina per estona, igual que a l’Arxiu del Bisbat de Vic. Sort que són molt amables i eficients.

Però la sorpresa d’aquests dies ha estat rebre un correu electrònic d’un noi de Cercs que em deia que tenia la data de confirmació de Joan NADEU PEDRAGOSA (*La Quar 1821 + Castellterçol 1903) l’any 1823 a Berga. Des d’aquí aprofito per agrair a l’Eduard aquesta informació i una altra que espero m’obri la recerca aturada d’aquest cognom: hi ha NADEU a La Quar des de molt antic i estan relacionats amb la casa anomenada Cal CALSINAIRE, a tocar del Monestir de Sant Pere de la Portella (un altre cop tard, d’haver-ho sabut abans hi hauria anat aquest estiu, quan vaig visitar La Quar). Sembla ser que a l’enton de 1720 hi ha un tal Josep Nadeu alies “calsinaire, hereu d’aquest mas. Hauré d’anar a fer una visita altre cop i tornar a parlar amb la mestressa de la casa de turisme rural de Sant Maurici de la Quar, que quan vaig anar-hi es va oferir per mirar-me el cognom Nadeu a La Quar.

Visitar La Quar sempre és recomanable, sobretot si no et fa res la carretera de corbes que hi mena. Però val la pena pel paisatge i la tranquil·litat (quan vaig ser-hi, un dissabte al matí de juny, no vam trobar ningú ni al santuari de Santa Maria de la Quar ni al Monestir de Sant Pere de la Portella).

Nota genealògica: Per als que em seguiu en la recerca, el referent és Joan NADEU PEDRAGOSA, bracer (* 1821 La Quar + 1903 Castellterçol), casat amb Maria RIERA PRUNES (*Talamanca 1835 + Castellterçol 1908), fill de Ramon NADEU i Paula PEDRAGOSA (Santa Maria de La Quar). Són pares de Josep NADEU RIERA (*Castellterçol 1861 +Castellterçol 1893), casat amb Teresa SOLASAGALES ESTRADA.(*Moià 1863 + Castellterçol 1913).

Treballar a casa d'altri en el segle XIX

Un dels llocs que conec que s’han sabut conservar millor tot i la seva proximitat a nuclis habitats o carreteres principals és el nucli de Santa Coloma Sasserra, poble agregat a Castellcir, però que va gaudir de municipi propi (amb la vall de Marfà) fins mitjans del segle XIX.

El nucli, si podem dir-ne així a dues cases i una església, corona el turó de Santa Coloma, o del Giol (la masia annexada), i està presidit majestuosament per dos símbols oposats: una creu i un roure monumental. Sota aquest turó, en totes direccions, es bifurquen diferents camins que duen a les masies que conformaren el poble antigament i que ara són part de Castellcir, Moià o Castellterçol. Una antiga via romana que menava cap a Vic des de Caldes, passant per Castellterçol, ara ens duu al poble de Collsuspina, a aproximadament 2 hores de camí.

Ara bé, fa 150 anys el lloc no seria vist així per bona part dels que hi vivien. En Josep, un jove bracer nascut a Castellcir i casat amb la Francesca, ha de fer una jornada laboral de més de 16 hores treballant en alguna de les masies de la zona, segurament el propi El Giol, o El Prat, cobrant un sou miserable com a jornaler. Fill de bracer, sense propietats, o bé descendent d’uns propietaris agrícoles mitjans o petits que, per motius de subsistència han hagut de llogar la força de treball dels fills cabalers a d’altres lluny de casa seva. Podríem fins i tot arribar a suposar que treballava alhora com a jornaler agrícola i com a teixidor al poble. El futur del seu fill no sembla millor: marxa a Moià per treballar de bracer casat amb una noia de Rodors (Moià). Estratègia de subsistència familiar? Amb les dades que tinc fins ara no ho podem saber.

En aquest indret bucòlic, rescatats de l’oblit entre 1800 i 1913, la nissaga dels Solasagalés, apareix com una de les branques familiars que ha tingut més moviment en l’entorn del Moianès, passant entre Castellcir, Santa Coloma Sasserra, Rodors, Moià i Castellterçol. La sort de conservar els arxius del Registre Civil de Castellterçol, i a manca d’una recerca més exhaustiva dels arxius de Moià i Castellcir em van permetre, fa anys la localització de quatre persones pertanyents a aquesta branca, que és important perquè un dels seus membres, Teresa Solasagalés i Estrada, és qui compra la casa de Castellterçol anomenada des de llavors Can NADEU l’any 1888 per la quantitat de 100 duros (3 euros), i que encara pertany a la família.

Nota Genealògica: En la documentació de que disposo, els homes de la família, Josep Solasagalés Santacreu (*Santa Coloma Sasserra 1821 + Castellterçol 1903) i Josep Solasagalés (*Castellcir v. 1790), treballen de bracers, suposo que com a jornalers al camp d’alguna de les masies. Llegint i regellint el llibre d’història de Castelllcir, no apareix el cognom entre els caps de casa ni els masovers existents en els segles XVIII i XIX. Repassat igualment el Cadastre de 1735 per a la població de Castellcir, tampoc hi apareix cap dels cognoms relacionats (Solasagalés i Santacreu). Em decanto per pensar que no son originaris de Santa Coloma ni de Castellcir, sinó que els Solasagalés provenen d’algun altre indret de la comarca. Utilitzant un dels meus recursos preferits per localitzar els orígens d’alguns cognoms (internet) vaig trobar que el cognom Solasagalés és ben escàs a Catalunya (19 persones el tenen com a primer o segon cognom), i només hi ha dues cases pairals amb un cognom similar a Oristà (El Lluçanès): Can Solà-Segalers i la Casa Nova de Solà-Segalers.