Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris genealogia - Parera. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris genealogia - Parera. Mostrar tots els missatges

dijous, 17 de juliol del 2008

Sorpreses penedesenques: occitans i anglesos?



Fa temps que per simpatia vers la causa occitana, vaig al darrere dels meus avantpassats occitans que, segons la majoria de fonts que he consultat, estarien representats pel cognom Nadeu (el segon del meu avi de Castellterçol). Aquests Nadeu, dels que ja he parlat en una altra ocasió, provenen, de moment fins el segle XVIII de La Quar i la Portella. No he tingut sort, i de moment aquí estic aturat.

Però aquesta fal•lera occitana havia de provenir d’algun lloc, i de moment, han estat dels meus orígens penedesencs els que m’han donat les pistes més clares. Fent recerca del cognom PARERA/PERERA, serradors i pagesos de Vilafranca del Penedès des de 1605 fins que s’instal•len a Sant Martí Sarroca vers 1850 i Barcelona cap el 1900, resulta que les dones d’aquests avantpassats duen cognoms tan vistosos com DUFAU, COLET, ROSÉS i CAMPS. Dels darrers en tinc dubtes, però Dufau és un cognom occità, citat en el llibre de Antoni Masanell “La Vilafranca de 1634”, on exercien de sabaters. L’origen, d’aquests Dufau segurament està en els primers occitans que van arribar de forma massiva a Catalunya a causa de les guerres de religió del segle XVI a França i per les necessitats de mà d’obra que patia el nostre país en aquella època. Aquests Dufau (Raymunda, néta, Joseph. pare, i Joan, avi) que neixen a Vilafranca entre el 1620 i el 1670, amb molta probabilitat es podrien relacionar amb l’occità Genís De Faus, pagès, provinent de la parròquia de Bòrdièu, que el 1536 compra una casa al Vall del Castell a Vilafranca, i apareix com a cap de casa en el fogatge de 1553.

D’altra banda, la sorpresa ha estat trobar el cognom HILL, entre els avantpassats penedesencs. Un cognom així cal reconèixer que sona a anglès a primera vista. Entre els arxius parroquials de Santa Maria de La Bleda (actual terme de Sant Martí Sarroca) hi ha la partida de defunció de Llúcia Hill, natural de Sant Miquel d’Olèrdola, vídua de Jaume Rubió, pagès de Santa Margarida i els Monjos, que s’està en els apartaments de La Riba i el Molí d’en Mascaró (La Bleda- Santa Margarida i els Monjos). El cognom ja em va sobtar, i tot seguit vaig relacionar-lo amb les Caves Hill de Moja. Buscant per internet, el cognom és força estès pel Penedès i el Garraf . La mateixa web de Caves Hill dóna els seus orígens en un immigrant anglès que arribaria al Penedès cap a principis del segle XVIII. De tota manera, al Penedès hi ha també el cognom ILL, que és molt més antic, i té orígen català. No sé, em fa dubtar. En tot cas, fonèticament són diferents, i potser HILL s’assemblaria més al castellà GIL que no al català ILL.

Nota genealògica:
Els referents per seguir la recerca són: Francesc PARERA, pagès, (*1680 a Vilafranca del Penedès) fill de Miquel PERERA, pagès del Mas d’en Pep (*c. 1650 a Vilafranca del Penedès?) i Cecília. Raymunda DUFAU (*v. 1670 a Vilafranca del Penedès), muller de Francesc GRASAS i filla de Joseph DUFAU, sabater, i Margarida. Llúcia HILL i Rovira (*v.1745 a Sant Miquel d’Olèrdola +1809 a LaRiba, Santa Margarida i els Monjos), filla de Joseph HILL, pagès i Antònia Rovira.

dimecres, 28 de novembre del 2007

Retrobar el Poble Nou


Fa uns dies, reorganitzant el “cuarto” dels mals endreços que és el meu despatx a casa, vaig tornat a mirar i remirar les fotografies que em va deixar la meva àvia en morir. Tot eren fotos d’un vida familiar feliç inserida entre la desgràcia de la guerra i del servei militar “extra” que va fer el meu avi (a Valladolid fins el 1941), i la desgràcia de la mort de la meva mare i, poc després, del meu avi Quim. Entre aquelles fotos hi apareixia una que en un primer moment no em va cridar l’atenció. Es tracta d’una foto dels meus avis on la meva àvia agafa en braços la meva mare quan tenia gairebé un any, feta en un terrat just davant del Mercat del Poble Nou. No vaig reconèixer el mercat fins que no vaig trobar una postal de l’època on es veien les decoracions laterals de la teulada que coincidien amb les que apareixien com a marc de fons de la foto dels avis i la mare. Aquella casa era davant del Mercat del Poble Nou! Tot va lligar en rebre per correu la partida de naixement de la mare (es pot demanar via internet al Registre Civil de Barcelona, i us la envien a casa. Ja ho he fet força vegades, i són molt eficients). El text diu:


"... se procede a inscribir el nacimiento de una hembra ocurrido a la una y treinta del día veintiocho del actual en la calle Pons Subirà número 5 piso 1º 1ª; es hija legítima de D. Joaquin Ferrer Mir, natural de Barcelona, de veintinueve años, casado, panadero, y de su esposa Dª Carmen Parera Camarillas, natural de Barcelona, de veintisiete años, dedicada a sus labores y domicilados en le expresado..."


O sigui que la meva mare havia nascut en el número 5 del carrer Pons i Subirà del Poble Nou. Només calia mirar algun cercador d’internet per averiguar si la casa existia encara o havia estat ensorrada. Però no. Allà en l’espai que corresponia al número 5, hi ha encara una casa “antiga”, molt ben arreglada, que podria ser-ho. Només quedava donar-hi un tomb. I així ho he fet aquest diumenge.

En paral·lel he recollit altres adreces dels meus avantpassats al Poble Nou, tant per part del meu avi (C/San Pedro, 65 1er, ara és la part de Sant Joan de Malta per sota la Gran Via, o el carrer Major del Taulat, 98) com de la meva àvia (C/Taulat, 116), però han desaparegut les cases corresponents amb les reformes que hi ha al Poble Nou.


Potser per la poca comunicació, per aquella por a explicar coses “d’abans” que comentava en un post anterior, o pel que fos, desconeixia on havia nascut la meva mare (bé, sabia pel meu pare que ho havia fet al Poble Nou de Barcelona, però no el lloc exacte). La meva àvia no me’n parlava gairebé mai, i les fotos no vaig saber que existien fins que vaig recollir les seves coses. Així, per fi, he posat remei a aquest buit que per la majoria de gent pot sembla increïble... però és més comú del que sembla.


Nota genealògica: Per als que em seguiu en la recerca, el referent és la meva mare M. Del Carme FERRER i PARERA (*Poble Nou 1947 + Barcelona 1979), filla del meu avi Joaquim FERRER i MIR, forner i funcionari (*Poble Nou 1918 + Horta, Barcelona 1988), i de la meva àvia Carme PARERA i CAMARILLAS (*Poble Nou 1920 + Horta, Barcelona 2003).