Votar sobiranista... no té preu

El suposat vot útil

Aquest matí he escoltat a RAC1 una entrevista al cap de campanya del PSOE, José Blanco, on, a part de fer campanya descarada atacant directament terceres forces en discòrdia i dient que qualsevol vot que no fos per al PSOE duria el PP al govern, ha menyspreat el vot als partits minoritaris tot posant un exemple. Resulta que, segons ha explicat ell mateix, en les eleccions municipals d’un poble de les espanyes, el PP va obtenir l’onzè regidor disputat per un sol vot, amb el resultat de PP 6 regidors i PSOE 5 regidors. Segons Blanco, molts votants de partits que no havien obtingut representació se li van adreçar per planyir-se del seu vot i que per culpa seva ara governaria el PP al seu municipi. No m’ho podia creure... l’estratègia de bipolarització de la campanya ha arribat fins el punt de menysprear i fer que els votants d’opcions minoritàries ens sentim culpables...!?

El que el senyor Blanco no ha entès és que si aquests ciutadans no van votar al PSOE segurament va ser perquè se sentien millor representats per altres forces polítiques o perquè simplement no volien votar uns xoriços prepotents. Posats a dir bestieses jo també demano que els ciutadans que vegin més de vuit hores diàries d’alguns programes de televisió perdin el seu dret de vot. Ja veuríem si llavors PSC-PSOE i PP passen a ser partits minoritaris. Encara tindrien els pebrots de demanar el vot útil!

Abstenir-se pensant que a Madrid els preocupa

Diferents opcions i grups polítics sobiranistes estan pregonant l’abstenció a les properes eleccions com una manera de fer sentir la disconformitat amb opcions polítiques que ens malrepresenten. Està molt bé... però no fem el burro perquè l’onada del bipartidisme espanyolista ens pot deixar a tots amb l’aigua al coll. Mentre que molts catalans que votaven partits sobiranistes, emprenyats i amb raó amb els nostres representants, no aniran a votar, els que sí que ho faran en massa són els votants del PP i del PSOE que, amb aquesta campanya i precampanya, estan amarats de bipartidisme, debats a dues bandes entre Zapatero i Rajoy i altres consignes mediàtiques.

Creure que algú es posarà les mans al cap perquè hi hagi una elevada abstenció és somiar. El PSC-PSOE només es preocupa quan l’abstenció afecta els seus, i els va molt bé una campanya on sembli que només hi ha dues opcions: Zapatero o Rajoy. No els fem el joc: la gent que vol avançar en la construcció d’un país millor som la majoria, i cal que ho vegin a les urnes!

Deixar escapar bones oportunitats

Tot i considerar les CUP com una de les meves opcions per simpatia, feina que estan fent als ajuntaments i per opció ideològica, penso que en aquestes eleccions van errats d’osques no presentant-se a les eleccions. Tot i que puc compartir més o menys els motius, creu que és una manca de visió a mig termini que fa que una part important del país no quedi representada. Si les eleccions no són catalanes... si presentar-se és fer el joc a l’estat espanyol... si totes les opcions són igual de dolentes... per què l’esquerra independentista basca s’hi volia presentar?

Els bascos són més pragmàtics que els catalans, i una bona collita de vots representa, d’una banda, una demostració de les forces amb les que compta cadascuna de les parts enfrontades i, de l’altra, si es treu un escó... una injecció econòmica de 21.167 euros per cada escó obtingut més 0,79 cèntims per cada vot obtingut per circumscripció electoral. O els catalans som imbècils o n’hi ha que són més sectaris que la Conferencia Episcopal Espanyola.

Col•laboracionistes o resistents

Una de les sorpreses (n’hi ha més) d’aquest darrer any d’estar investigant el cognom Carrera ha estat la relació amb la branca Castell de Castellterçol, que m’ha dut a localitzar com a avantpassat meu un tal Valentí Castell, paraire, mort abans de 1735. Com que molt abans ja m’havia interessat per la història del meu poble, el nom em va semblar que em sonava, i que l’historiador Antoni Pladevall hi havia fet referència en el seu llibre sobre la història de Castellterçol. I efectivament... les meves sospites es van confirmar: sóc descendent directe del primer batlle botifler de la vila. Quin horror!

En Valentí Castell va ser nomenat per les autoritats borbòniques en substitució de l’alcalde austriacista Ramon Oller, l’any 1713, i va ocupar el càrrec durant cert temps abans de morir. Pladevall comenta, en desgreuge de la gent de Castellterçol (i això em tranquilitza una mica) que el poble va defensar fermament la causa de Carles d’Àustria, i que, en paraules de les autoritats invasores, havent-se significat en contra de Felip V, havien de triar un alcalde entre els que s’havien mantingut més o menys al marge en el conflicte, van optar per triar “el menos malo”... “hombre de buena posición y bastante capacitado y que se ha mantenido al margen en los pasados disturbios”.

Però bé... pocs anys més tard, trobem un Carrera exercint de regidor en un dels primers ajuntaments de l’època borbònica. En Joan Carrera Serra, germà del meu avantpassat Mariano Carrera Serra, sastre, era casat en segones núpcies amb una doncella de la família Guàrdia (benestant de l’època), i formava part de l’ajuntament en època del batlle Ramon Plans, l’any 1735. Curiositat o resistència... consta que dinou anys després del Decret de Nova Planta prohibint la llengua catalana, les autoritats públiques de Castellterçol encara utilitzaven el català per les seves tasques oficials, concretament el Llistat del Cadastre de 1735 (AHCM, Cadastre, Castellterçol, 1735) és escrit en català, així com la signatura dels regidors de la vila que en donen constància. Llàstima que el Cadastre de 1741 ja estigui escrit en castellà!

Per trencar una mica aquesta imatge de derrota acceptada desprès de 1714, us recomano el llibre de Lluís Roura “Subjecció i revolta en el segle de la Nova Planta”, on queda clar que els catalans no vam acceptar la submissió per les bones i que, tot i l’esgotament de la Guerra de Successió, es van amotinar i revoltar quan va fer falta, igual que les autoritats borbòniques mai van confiar en la submissió i acceptació de Catalunya envers elles.

Nota genealògica: Per als que em seguiu en la recerca, el referent és Mariano Carrera Serra(*Castellterçol +Castellterçol a. 1803), sastre net d'Andreu Carrera, sastre de castellterçol, i casat amb Anna Farreras l'any 1733.

Dividir un país

A ningú han de sorprendre les declaracions de destacats membres del PP en aquests dies de precampanya electoral. Els atacs directes i viscerals contra la immersió lingüística i els sistemes d’acollida escolar dels nouvinguts a Catalunya són una estratègia electoral que es basa en recuperar el vot perdut a mans de l’espanyolisme zoològic (Ciutadans) i captar vots a Espanya.

De tota manera, l’atac directe contra el sistema educatiu català s’ha de veure com una estratègia a mig-llarg termini, on l’ideal per al PP seria la reproducció d’un sistema similar al del País Basc (esperem que les declaracions que han fet algunes persones sobre el tema de la guerra civil d’aquí a una generació siguin del tot errònies). Un sistema on la societat estigui dividida en dues parts, bascs i espanyols, catalans i espanyols, i on el PP tingui captiu (en competència única amb el PSOE) el vot de la meitat de la societat, sense possibilitats de transferències de vot d’una part a l’altra.

El sistema d’immersió lingüística i les mesures d’acollida de les persones nouvingudes han estat l’element clau per crear a Catalunya una societat oberta on qualsevol persona normal, per molt radicalment nacionalista espanyol que sigui, pugui evolucionar cap a opcions polítiques civilitzades. El sistema ha generat, en aproximadament dues generacions de funcionament, una mobilitat entre gent de diferents opcions ideològiques i diferents procedències que en cap cas ha afavorit el PP. I, és clar, a això al PP no li interessa, vol que la societat estigui segmentada i que no es pugui escapar ningú del ramat que ells pressuposen que els pertocaria.

Però segurament el que cal és que es plantegin si el PP a Catalunya és un partit normal. Té el vot que té, però en cap cas passa de ser una opció marginal i radical, i la gent, a mesura que viu a Catalunya i va adquirint un major nivell educatiu generació rere generació, perd l’interès en votar el PP.

Nota: les imatges les he tret del Web http://flickr.com/photos/marianorajoi/page2/

800 anys del naixement de Jaume I

Aquest dissabte se celebren els 800 anys del naixement del Rei en Jaume . Des d'aquí em vull afegir a la campanya de blocs que commemoren aquest dia amb un post que contingui un fragment del "Llibre dels Feyts". Tot i que Jaume I és considerat un heroi nacional, cal veure que la seva política té els seus clars i obscurs, sobretot amb dos grans error comesos (segons el meu parer) al principi del seu regnat, amb l'abandonament de la política occitana, i al final del seu regnat, amb la divisió dels Regnes entre els seus dos fills, Pere II el Gran i Jaume II de Mallorca, quan el que calia era un territori fort i cohesionat que pugués fer front amb garanties a les dues grans potències regionals del moment: França (i els seus vassalls provençals, els Anjou), i Castella. Sort que així i tot ens en vam sortir força bé.

En concret he seleccionat l´únic fragment que fa referència a alguna zona propera a la serra d'Espadà i el Palància, que és d'on venen els meus avantpassats castellonencs. En concret el fragment del llibre parla de la campanya de la conquesta de Burriana i al pas de les tropes per Xèrica. La zona de Pavías i Torralba del Pinar estava compresa en els dominis del cabdill musulmà Zaid Abú Zayd que es va declarar vassall de Jaume I l'any 1229 (Abú Zayd havia estat Rei de València, i en fou expulsat poc temps abans).

"53. E quan vench que fom fora de Tudela, e fom Tahust, acordam nos que pus aquest feyt no fehya bon cap en la nostra fazenda ni en la sua, que anassem en terra de moros, e que presessem Borriana. E manam dia als Richs homens que fossen ab nos a Terol a entrada de mag, e al Maestre del Temple, e a aquel del Espital e, a aquel Ducles, e al de Calatrava, qui eren en nostra terra. E sobre aço negun non vench al dia quels hauiem assignat que fossen en Terol. E vench a nos lo bisbe de Saragoça qui havia nom en ·Bñ· de Muntagut, e don Pero Ferrandez Daçagra, e homens de nostra maynada, e fom tro a ·CXX· cavallers, el Conseyl de Terol. E al tercer dia que exim de Terol, anam nos en albergar a Exerica: e exiren los moros de DCC tro a DCCC, e no gosam albergar en la bega de Xerica, e albergam endret lo castell de Xerica: els moros vedaven que no osaven entrar los chrestians a la bega, e defenien ho ab balestes e ab lances, sino als camps qui eren prop de nos. E sobre aço haguem acort la nuyt que talassem sobre la vila contra Viver, e que lexassem XXX cavalls armats, els que romandrien en les tendes que eren be tro a ·M· homens, e ab los altres que anassem talar sobre la vila, e fahem ho. E los moros sentiren los cavals armats, e noy osaren exir. E altre dia talam dejus la vila daquela manera con dessus hauem feyt, lexant los cavals armats en les tendes."

PD: he editat aquest post perquè havia fomut la pota fins el fons. En l'original posava que eren els 800 anys de l'entrada a València, i no, que ho són del naixement del rei en Jaume. Coses de les presses. Perdoneu!