Cap a l’any 1875 un jove guàrdia civil deixava el cos per incorporar-se a la vida civil i matrimonial. Ja n’estava fart d’anar en contra dels seus. Ell, fill d’un bracer agrícola i d’una bugadera de Sant Joan d’Horta, ja havia vist prou misèria a casa seva com per convertir-se en braç executor de la repressió en contra dels treballadors. Espectador i alhora actor d’uns moments històrics que van canviar Barcelona i Catalunya, ara se li presentava l’oportunitat d’una nova vida en casar-se amb la filla d’un petit propietari rajoler de Sant Andreu que començava a urbanitzar el que esdevindrà, amb els anys, el barri del Camp de l’Arpa de Barcelona al voltant de la seva bòvila.
Aquesta petita introducció novel·lada no és més que una ficció literària basada en els pocs elements constatables i les llegendes familiars a l’entorn del meu rebesavi, en Joan Riudoms i Homs. Si voleu podem anar més poc a poc i veure què és realitat i què és llegenda.
L’any 1855 neix al municipi de Sant Joan d’Horta en Joan Riudoms i Homs, fill d’en Joan Riudoms Bartomeus, bracer de Sant Genís d’Horta i dels Agudells, i Eulàlia Homs i Garriga, bugadera d’Horta . L’any 1880 consta com a testimoni en el casament del seu cunyat, l’Andreu Ferran i Casamitjana, i en aquest document es fa referència a en Joan com de professió “ladrillero”, o sigui, rajoler. L’any 1911, segons ens explica el seu fill Joan Riudoms i Ferran en el seu diari personal, mor a casa seva en presència de la seva dona, el seu fill i un nebot. La partida de defunció ho confirma: mort de “colapso cardíaco” “en su domicilio de la calle Trinxant, 50”. Fins aquí les dades certes i constatables que he trobat sobre el meu rebesavi.
Però molts pensareu, d’on treu aquest paio que era Guàrdia Civil? Doncs resulta que per casa de la meva àvia corria una fotografia on apareix en Joan de ben jove vestit amb l’uniforme d’aquest cos... seria lògic pensar que en fos membre, però... i si, en tractar-se d’una foto d’estudi, l’uniforme fos d’atrezzo? Sembla que no, perquè fa poc ha aparegut una altra foto, d’uns anys més tard, on continua vestit amb uniforme (es descarta, sembla, l’atrezzo i el fet que estigués fent el servei militar). Disposat a resoldre el dubte em vaig adreçar a la secció d’arxius de la Guardia Civil per correu electrònic, demanant si disposaven de l’expedient de “Juan Riudoms Homs, miembro del cuerpo entre 1870 i 1880” (vaig deixar força marge, perquè no en tenia ni idea de l’edat mínima d’ingrés al cos, pressuposant que ho havia fet als 15 anys com a molt jove). La resposta, ràpida i minsa, encara em va deixar amb més dubtes... “No consta en nuestros archivos ningun expediente de don Juan Ruidons Homs”. Osti tú... RIUDOMS, RIU, amb M, no RUIDONS!!! I qualsevol els porta la contrària tornant-ho a demanar.
Entrant en temes ideològics, voldria plantejar-me què pot dur a un fill de treballadors humils, en ple segle XIX, a ingressar a la Guàrdia Civil creada feia una quants anys? Realment en desconec els motius, però no costaria gaire aventurar-se a dir que era per necessitat. Vist el paper repressiu del moviment obrer que havien atorgat a la Guàrdia Civil els governs d’Isabel II i fins i tot els governs conservadors de la I República Espanyola, i l’accentuació d’aquest paper amb la restauració borbònica, també seria de suposar que deixés el cos en quant li sorgís qualsevol oportunitat.
De tota manera el tema és obert i, sobretot per la branca dels Ferran i Casamitjana de Sant Andreu, espero trobar més informació per continuar la recerca.
Nota genealògica:
En Joan Riudoms i Homs (*1855 a Sant Joan d’Horta +1911 a Sant Martí de Provençals) és fill de Joan Riudoms i Bartomeus (*v.1828 a Sant Genís dels Agudells) i Eulàlia Homs Garriga (*1832 a Sant Joan d’Horta). Es casà amb Carme Ferran i Casamitjana (*v.1860 a Sant Martí de Provençals), filla de Llorenç Ferran i Rosa Casamitjana, tots dos de Sant Andreu del Palomar.
