divendres, 18 de novembre del 2011

Del cor de les Gavarres a la plana


Curiosos caps de setmana de canvis de plans i marrades impossibles que he aprofitat per acostar-me a l’observatori del Puig d’Arques, a “passejar” una mica pels paisatges dels avantpassats.

Ja havia comentar anteriorment, que una branca d’avantpassats MIR amb tot un seguit de cognoms que conflueix en el cognom CANALS, procedia de Quart. En concret, els Bosch, els Mateu, i els Carreras, havien estat ollers i terrissaires d’aquesta població durant el segle XVII i principis del XVIII. Però no van ser els únics: al costat d’aquests terrissaires també apareixen cognoms com DALMAU, BOSCH, OLLER, VALLERA, CASTELLÓ, GRUARTMONER... que són pagesos i treballadors agrícoles pels pobles de la zona plana de les Gavarres (Quart, Llambilles, Cassà de la Selva, Llagostera...)

Per sort els arxius parroquials d’aquesta zona s’han conservat força bé, i permeten seguir alguns d’aquests cognoms fins el segle XVI (i alguns, ja gràcies als arxius notarials, fins el segle XV). Una bona colla d’aquests avantpassats es poden relacionar fàcilment amb les masies dels termes de la plana, i de fet viuen en aquests pobles malgrat que molts d’ells ja no en les masies que corresponen al seu cognom. Així, els Barnés estan al Mas Ballet de Quart (1639), tot i que CAN BARNÉS està a Cassà; els YSERN i els DORCA són propietaris d’aquests dos masos situats en el veïnat d’Esclet de Cassà segons els capbreus del Monestir de Sant Feliu de Guixols, i confessen tenir-los en nom del monestir els anys 1581 i 1618 (sembla que provindrien de masos remences); els Bosch són masovers del MAS MODAGUER de Quart (1737); els Dalmau provenen del mas d’aquest nom del veïnat de Mosqueroles des d’aproximadament el segle XIV; els VALLERA també estan documentats en el Mas Vallera de Cassà, tot i que els perdo la pista l’any 1590; i finalment els GRUARTMONER, que apareixen a l’entorn de 1580, i que segurament procedeixen del Mas GRUART del veïnat d’Esclet. Els OLLER de Campllong també és fàcil relacionar-los amb aquest mas que hi ha al costat nord de la carretera de Cassà fins a l’Eix transversal.

Altres cognoms, com els SUREDA, MERCADER, CARRERES i CASTELLÓ, ja suposen més complicació, sobretot per la diversitat de cases i masos que s’anomenen així, i la manca de dades concretes sobre l’origen i el lloc on habitaven els avantpassats que duen aquests cognoms. Així, els SUREDA poden estar relacionats amb els masos Sureda de dels veïnats d’Esclet i de Verneda de Cassà, igual que els Bosch en diferents poblacions. Els CARRERES i els CASTELLÓ, tot i tenir haver perdut la seva pista prop de 1600 a Cassà i a Quart, sembla que podrien venir dels masos amb aquest nom que hi ha a la parròquia de Santa Pellàia (Can Carreres) i a Sant Cebrià de Lledó (Can Castelló), en el cor de les Gavarres. Els MERCADER (que a Cassà canvien en nom per Vallera en casar-se Joan Mercader amb Marianna Vallera l’any 1664) procedeixen de Sant Sadurní de l’Heura, on hi ha el Mas MERCADER (bé de fet no se si és Sant Sadurní, Cruïlles o Sant Cebrià dels Alls), i es troba cap a l’any 1590 en Ramon Mercader, que és pagès de Sant Sadurní.


Tot i que segurament els meus avantpassats no ho veurien així, passejar-se per aquestes poblacions o endinsar-se en els boscos de sureres de les Gavarres és tot un plaer, una descoberta d’un espai natural i humà que encara podem gaudir tal i com era fa temps. I encara que sembli increïble, a dues passes de la ciutat de Girona i de la Costa Brava.

Per saber-ne més us recomano la revista Gavarres i el llibre de l’historiador Elvis Mallorquí “Històries amagades de les Gavarres”.