Suposar que al segle XIX no hi havia fracàs escolar és molt suposar, i no tinc gaire dades per comprovar a què es referia la Junta Municipal Escolar de Sant Cugat Sesgarrigues quan, després d’examinar els nens i nenes de les dues escoles públiques elementals (enteneu... una per nens i una per nenes) feia constar que el nivell havia estat satisfactori. Havien aprovat tots els alumnes? Amb bona nota? Justets? Havia aprovat el percentatge previst de nens i nenes?
En tot cas, sembla que el model d’examen utilitzat podria aplicar-se ara per reduir el fracàs escolar i implicar els pares en l’educació dels seus fills: fer els exàmens orals i amb les portes obertes a tots els pares o familiars que volguessin veure els progressos de lletra, aritmètica, o doctrina cristiana que feien els seus fills. Segons la Junta, es facultava al mestre per organitzar els exàmens en sessió de portes obertes i es felicitava pels resultats obtinguts. M’ho puc imaginar, ben pentinats, amb el vestit de diumenge, a veure com els seus fills aconseguien fites que la majoria d’ells no havia pogut assolir (llegir... escriure... o simplement poder anar a escola). Potser actualment algun pare s’implicaria una mica més en l’educació dels seus fills si els veiessin fent el ridícul en públic (altres simplement, passarien i ni tan sols se’ls cauria la cara de vergonya!!!)
Però ¿a que ve aquest rotllo? El mestre que va organitzar tots aquests exàmens va ser el meu rebesavi Josep Padró Canudes, que va ser mestre de l’escola pública d’ensenyament primari de nens entre els anys 1881 i 1899 a Sant Cugat Sesgarrigues, per passar després a Carme (1906) i a Castellvell i el Vilar (1910). Ja havia comentat abans que aquesta branca familiar era una mica diferent de la resta, sobretot pels seus oficis i inquietuds artístiques (escultors, músics, mestres...). Doncs en Josep segurament en tenia motius: el seu oncle, per part de mare, Josep Canudes Cañellas ja havia estat mestre a Manresa i, tot i que va morir ben jove (1854), segurament alguna cosa deuria influir en el seu nebot.
Una ràpida visita a l’arxiu municipal de Sant Cugat Sesgarrigues (vull aprofitar per agrair l’amabilitat i la eficiència amb la que em van rebre i proporcionar la documentació) em permet ara fer aquests comentaris i conèixer una mica més la vida d’en Josep al capdavant de l’escola. Voldria destacar-ne dos aspectes curiosos.
El primer és el pressupost de l’escola, que anava a càrrec de l’ajuntament (suposo que el sou del mestre ho era a càrrec del govern), amb una aportació fixa durant tot el període que 156,25 pessetes anuals, que el curs 1881-1882 es va gastar en llibres, obres i neteja de l’escola, un rellotge, bancs i equipaments, i altres despeses realitzades en llibreries de Vilafranca del Penedès i Barcelona (a la famosa llibreria Bastinos, concretament).
L’altre aspecte genealògicament destacat és que a Sant Cugat va conèixer la que seria la seva dona, Llúcia Farré Ferrando que, d’ajudar a la neteja de l’escola per 16 pessetes anuals (anys després van augmentar a 20 pessetes), va passar a ser mestra provisional de l’escola femenina que també hi havia a Sant Cugat durant un parell de mesos, fins que la Junta d’Ensenyament de Barcelona designés una nova mestra per aquella escola.
Nota genealògica: Josep Padró Canudes (*1846 Manresa - +1935 Barcelona) i Llúcia Farré Ferrando (*1860 Sant Cugat Sesgarrigues - + 1947 Barcelona) són pares de Montserrat Padró Farré, la meva besàvia, i de l’organista de les catedrals de Girona i Barcelona i compositor d’obres religioses Josep Maria Padró Ferrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada