dilluns, 15 d’octubre del 2007

Tot seguint els Mir (I)


Òndia tu, ja ha passat una setmana des que vaig començar a pensar en fer aquest post, i han passat moltes coses que encara no m’han permès fer-lo. Ja veig que això dels blocs necessita posar-s’hi sovint...

Abans d’entrar en aquest cognom familiar, he de dedicar un post exclusiu a Sant Vicenç. De veritat. Perquè és d’aquells pobles que sembla que els tenia oblidats i, en canvi hi he tingut força relació.

Sant Vicenç té la màgia de bona part de municipis del Maresme, situats entre en mar i la muntanya, entre el Corredor i el Montnegre. En pocs metres, bé, exactament 1,7 kilòmetres, pots passar de la platja més planera a encimbellar-te dalt d’un turó, de prendre un gelat mirant el mar amb els peus sucats a l’aigua a estar fent un vermutet mirant el mar des d’una terrassa al bell mig del poble sota la fresca dels pins. Fa un parell de caps de setmana ho vaig descobrir, i per això crec que és de rebut dedicar-li un petit post.

I no és que no hi hagués estat abans, no, a Sant Vicenç. Al contrari, hi havia anat desenes de vegades, però havia fet com un estiuejant qualsevol: anar a la platja i oblidar-me de què hi havia un poble de veritat més amunt. He anat a la platja amb tota la família, he anat a dinar a prop de la platja, i fins i tot quan encara no coneixia la meva dona baixava des del meu poble (a 45 kilòmetres!) alguns dies d’estiu a banyar-m’hi des de les 9 del matí fins les 11, hora en la que començava a arribar massa gent. Però el poble no el coneixia, només hi havia estat un cop anteriorment, un migdia plujós de l’hivern passat en què vaig acostar-me corre-cuita a l’ajuntament per demanar la partida de naixement d’una avantpassada meva. Des de llavors hi he tornat força vegades, però mai al nucli urbà, que és molt bonic.

Apunt gastronòmic: passeu-vos a dinar a “El Celler de l’Isard” que, tot i que sembla un nom una mica estrany per un poble a la costa, fan unes paelles de nassos i pots menjar relativament bé de preu. Tot plegat a 200 metres de la platja!