Nit de festa, de celebració...nit d’anar a dormir tard escoltant els comentaris dels entesos i els resums del 3/24 i la Terribes... No, no ha guanyat el Barça. Ha guanyat la Cultura Catalana amb la festa que va tenir lloc ahir a la nit en la inauguració de la Fira del Llibre de Frankfurt http://www.book-fair.com/en/portal.php.
Gustos n’hi ha per tot. A mi em va semblar una bona representació i un bon acte dedicat a donar a conèixer la Cultura Catalana en els seus principals aspectes (literatura, música, teatre, dansa, posada en escena). En Monzó insuperable http://www.vilaweb.cat/media/attach/vwedts/docs/discursinaugural.pdf, com sempre, divertit i enginyós, va saber aixecar els ànims del públic (després d’avorrits discursos institucionals) per donar pas a l’espectacle “un passeig per la cultura catalana” dirigit per Joan Ollé. Una posada de llarg seriosa, culta i mesurada, de la cultura catalana en la que és la fira més important del món editorial.
Tot i que prop d’un terç dels assistents era alemany, segons van comentar per la tele, la festa va estar pensada en tot moment per a un públic que comprenia i sentia en català, amb un repàs a la millor literatura catalana i els seus millors intèrprets, amb tocs intimistes i personals dels nostres creadors que convidaven a la participar d’aquesta melanconia que sempre guia una part del cor dels catalans.
En tot cas van quedar lluny les falses polèmiques interessades, i ara ja ens podem posar a treballar seriosament, perquè això no era més que una posada de llarg, i encara queda molta feina per posar la Cultura Catalana en igualtat de condicions amb la resta de cultures universals. Ja ens han vist, ja saben que no som el mateix que els espanyols. Ara a treballar per aprofitar el millor que la Cultura mundial ens ofereix i poder oferir el millor de nosaltres mateixos a la Cultura mundial, com allò que som: Catalans.
Gustos n’hi ha per tot. A mi em va semblar una bona representació i un bon acte dedicat a donar a conèixer la Cultura Catalana en els seus principals aspectes (literatura, música, teatre, dansa, posada en escena). En Monzó insuperable http://www.vilaweb.cat/media/attach/vwedts/docs/discursinaugural.pdf, com sempre, divertit i enginyós, va saber aixecar els ànims del públic (després d’avorrits discursos institucionals) per donar pas a l’espectacle “un passeig per la cultura catalana” dirigit per Joan Ollé. Una posada de llarg seriosa, culta i mesurada, de la cultura catalana en la que és la fira més important del món editorial.
Tot i que prop d’un terç dels assistents era alemany, segons van comentar per la tele, la festa va estar pensada en tot moment per a un públic que comprenia i sentia en català, amb un repàs a la millor literatura catalana i els seus millors intèrprets, amb tocs intimistes i personals dels nostres creadors que convidaven a la participar d’aquesta melanconia que sempre guia una part del cor dels catalans.
En tot cas van quedar lluny les falses polèmiques interessades, i ara ja ens podem posar a treballar seriosament, perquè això no era més que una posada de llarg, i encara queda molta feina per posar la Cultura Catalana en igualtat de condicions amb la resta de cultures universals. Ja ens han vist, ja saben que no som el mateix que els espanyols. Ara a treballar per aprofitar el millor que la Cultura mundial ens ofereix i poder oferir el millor de nosaltres mateixos a la Cultura mundial, com allò que som: Catalans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada