dijous, 26 de maig del 2011

De sotanes i de faldilles




De l’anterior post ja tenim situat en Josep Padró Canudes com a germà de l’ordre dels Carmelites. Però quina era la seva relació amb el Pare Palau? I com el podia haver influenciat en el seu pensament?

Francesc Palau i Quer (Aitona 1811 – Tarrgona 1872) és un dels representants del conservadurisme catòlic del segle XIX. Carmelita exclaustrat l’any 1835, combaté el liberalisme i l’anticlericalisme del moment des dels seus escrits i com a editor de la revista “El Ermitaño”, arribant a considerar (igual que els papes Gregori XVI, Pius IX i Lleó XIII) que el liberalisme i la masoneria eren els grans mals de la societat, i que en ells es recolzava el dimoni per conquerir el món.

Segons la informació que molt amablement em van enviar les germanes carmelites, Josep Padró Canudes havia entrat en contacte amb el Pare Palau cap als voltants de 1865, quan li va demanar que el curés d’una “malaltia” que el turmentava, i que l’apartava de la seva voluntat de seguir una carrera religiosa. Palau el va adreçar a la casa de els Penitents a la Santa Creu de Vallcarca (on Palau practicava els exorcismes), on es va “curar”.

L’any següent, Palau el va enviar a Santa Catalina a Mallorca per rebre formació com a mestre de nens i on pronuncia els vots... amb reticències a causa de la seva “malaltia”. L’any 1868 Palau el repesca per fundar una escola religiosa a El Vendrell, d’on ja no es mourà fins la mort del pare Palau, el 1872, i la sortida de l’ordre l’any 1877.

Així doncs, el rebesavi Padró, va viure una època convulsa de revolució i contrarevolució, allunyat de la seva ciutat natal, Manresa. Pel que coneixem en Josep Padró era una persona molt creient i devota de la verge del Carme. És molt probable que aquesta religiositat li vingués de família, doncs amb 15 anys ja havia volgut ingressar a l’ordre dels Dominics a Toledo (els Cornet, per part de la seva àvia, fan donacions i demanen enterrar-se en el convent dels pares dominics de Manresa), però segurament també s’ha de considerar la influència de Palau en la forma de pensar de Josep Padró. Segons la informació que em van passar les germanes carmelites, Josep padró tenia una gran afició a escriure els seus pensaments, però que ningú s’ha dedicat a transcriure la major part d’aquesta documentació més enllà del que feia referència al Pare Palau. Malauradament aquesta documentació manuscrita està dipositada a la seu de les Carmelites Missioneres a Roma, on possiblement es va enviar en motiu del procés de beatificació del Pare Palau l’any 1988. Serà qüestió de muntar una excursioneta a Roma per a la recerca d’aquesta documentació!

L’any 1877, a punt de rebre les ordres menors i les “publicates” de tonsura, Josep Padró va patir noves crisis per la seva “malaltia” que finalment li va fer abandonar la vida religiosa. Però quina era aquesta “malaltia”? Doncs segons paraules seves: “que su cabeza no lograba apartar al sexo femenino” i “su atractivo hacia el sexo femenino”!!!!!!

I dic jo: ben fet, i sort!, que si no estaríem aquí jo i bona part de la meva família!

Nota:
Sobre el pare Francesc Palau i Quer, i de la seva obra hi ha força publicacions. Per la seva vida relacionada amb les qüestions religioses us recomano: DUVAL, A. "Fecunditat del fracàs : el pare Francesc Palau i Quer o.c.d., 1811-1872, fundador del Carmel Missioner Teresià", FISA, Barcelona 1988. O bé, per la situació religiosa a mitjans del segle XIX la introducció s'Amadeu Soberanas al llibre: BADA, J. “Manuscrits verdaguerians de revelacions, exorcismes i visions. Volum II Quaderns d’exorcismes” Ed. Barcino 1988.

Mestres i exorcistes

Quan en el món de la genealogia creus que ho tens tot controlat, ull!, que alguna persona encara et pot donar alguna sorpresa, i de les grosses! Recordeu el post sobre el mestre Josep Padró?

Bé, resulta que fa algunes setmanes, mesos i tot, en motiu d’una reunió familiar, em van comentar si ja havia trobat més informació sobre el parent exorcista. Què????? Un parent exorcista? Vaig pensar que m’estaven prenent el pèl... I a més era... el mestre de nens Josep Padró Canudes (Manresa 1846 - Barcelona 1935)!!!! En realitat no m’ho acabava de creure. La qüestió és que feia anys algú havia preguntat a les germanes de la meva àvia sobre la relació d’en Josep Padró amb el grup d’exorcistes de “Vallcarca”, on també hi havia relacionat el poeta Verdaguer. La cosa sembla que no va passar d’aquí.

Encuriosit i escèptic, vaig començar a revisar informació sobre exorcismes a Catalunya i sectes del segle XIX, a veure si apareixia el nom del meu avantpassat. Cap resultat. Vaig devorar fil per randa l’estudi introductori d’Amaneu Soberanas al llibre de Joan Bada, “Manuscrits verdaguerians de revelacions, exorcismes i
visions. Volum II Quaderns d’exorcismes”, on fa una descripció brillant de la situació de l’església catòlica a Catalunya i Espanya durant el segle XIX i els seus conflictes interns de reforma per a l’adaptació a la nova situació liberal, o per contra d’integrisme conservador, o els conflictes externs amb els governs liberals i anticlericals del segle XIX, i la puixança de creences allunyades de la religiositat catòlica com la masoneria i de creences paganes de culte al dimoni com el pal•ladisme (llegiu “El cementiri de Praga”, d’Umberto Eco... magistral!).

Impressionant lectura, interessant informació, que desconeixia completament, però del meu avantpassat... res de res!

Un bon dia, consultant per internet, vaig trobar una referència a un tal Hermano José Padró Canudas, membre de la congregació de les Carmelites Missioneres Teresianes, que havia estat present en la mort del Pare Francesc Palau, fundador d’aquesta branca de les Carmelites... i reconegut exorcista precursor del “Grup de Vallcarca”!.

Massa coincidències, però... Josep Padró havia estat capellà abans de mestre? Ningú de la meva família em va saber donar cap referència més que dir-me que havia estat una persona molt creient i devota. Allò d’exorcista ja era increïble, i bé podia haver estat una moda del moment, o un “divertimento” d’una persona educada, mestre i que havia guanyat premis en els Jocs Florals de la Bonanova, però... capellà??????

Més encara, el tal Pare Palau, beatificat l’any 1988, li havia encomanat la creació del col•legi de les Carmelites de El Vendrell. O sigui que també era mestre? Pocs dubtes quedaven. Un e-mail a la seu de Tarragona de les Carmelites Missioneres Teresianes m’ho va acabar de confirmar: el tal hermano José Padró era el meu avantpassat Josep Padró Canudes, que entre els anys 1865 i 1877 havia estat membre de la congregació carmelita i deixeble (sembla que també secretari) del beat Pare Francesc Palau (Aitona 1811 – Tarragona 1872), ajudant-lo en la creació de seus per Catalunya, Aragó i les Illes i assistint a alguns exorcismes i curacions fetes per ell.

Realment tota una descoberta! Perquè la vida d'en Josep Padró, segons les fonts familiars, començava a Manresa i continuava a Sant Cugat Sesgarrigues, on es va casar l'any 1879. Una part de la vida desconeguda que feliçment no va properar, que si no jo ja un estaria aquí!