Il·lustres catalans de l’Alvèrnia

Hi ha cognoms que hom recorda a la primera llegida. Potser per la meva passió per la història, potser per la seva sonoritat, el cognom BRICFEUS ha estat un dels cognoms que llegís on el llegís, sempre he relacionat amb Castellterçol. Fa poc vaig trobar un parell de documents a l’Arxiu Històric de Moià i a l’Arxiu del Bisbat de Vic que m’hi van emparentar. El testament d’en Valentí Castell i Bricfeus, el meu avi novè, fet a Moià el 1710, i els capítols matrimonials del seu pare en Pere Joan Castell amb Margarida Bricfeus l’any 1659, van fer que encara em fos més atractiu, i m’enderiés en trobar-ne l’origen a Occitània. Busca i rebusca, finalment vaig trobar l’arribada a Castellterçol, dels primers Bricfeus.

En el llibre de Capítols Matrimonials de l’any 1569 de la parròquia de Sant Fruitós de Castellterçol, que es conserva a l’Arxiu del Bisbat de Vic, consta el seu origen d’aquesta manera:

“Sobre lo matrimoni Déu volent faedor entre Joan Becfreu, fill legítim i natural del senyor en Juan Becfreu y de la dona na Finela d’aquell muller, natural de Saint Medart el Monjo bisbat de Saint Flor del Verny del regna de França, hara habitant en la sagrera de Sant fritós de Castellterçol, y na joana argimira, filla legítima i natural de Jaume Argemir...”

Primer el que calia era localitzar el bisbat i la població. Feina fàcil: El bisbat de Sant Flor és un dels originaris de l’Alvèrnia (o Auvèrnha, com es diu en occità), i el lloc de “Saint Medart el Monjo” segurament no és altre que Morjou, i la seva església de Saint-Medard, capital “mundial” de la castanya, segons diuen ells. Ara venia el més difícil, trobar un cognom francès o occità que sonés com Bricfeus o Becfreu. Gràcies a altres genealogistes de les xarxes d’internet vaig trobar i resseguir diferents bases de dades de cognoms antics dels departaments del Cantal i de Lot per trobar-ne algun que sonés, encara que fos posant-hi molta imaginació a Becfreu, o Bricfeus. I finalment si, el vaig trobar: Beffrieu... i a més al costat Morjou, un llogarret de tres o quatre cases (bonic segons les vistes del Google Earth i antic segons els mapes de Cassini del segle XVIII).

O sigui, que els Bricfeus i el seu cognom original Beffrieu, procedien de l’Alvèrnia, i es van afincar a Castellterçol com a paraires. De tota manera, els Bricfeus no eren els primers alvernesos atrets per Catalunya... a menys de 50 kilòmetres de Morjou hi ha la població d’Orlhac, lloc de naixement del monjo Gerbert d’Orlhac, més conegut com a papa Silvestre II, i que va passar anys estudiant matemàtiques i ciències en els monestirs del Pirineu català abans d’anar a Roma.

Dues generacions després els Bricfeus, ja plenament integrats a Catalunya, eren una de les famílies importants de la vila, de la que naixeria en Pere Bricfeus, austriacista, que l’any 1713 va ser nomenat coronel de cavalleria de l’exèrcit català. En Pere Bricfeus, juntament amb les forces del Marquès del Poal, va protagonitzar la batalla de Talamanca, la darrera victòria de l’exèrcit català davant les forces borbòniques a la guerra de successió.

Casualment, en el nord de la regió occitana de l’Auvèrnha hi ha situat el Borbonès, província de partició entre l’occità i el francès i origen d’aquest cognom... llavors... no me’n puc estar de preguntar-me: si els Bricfeus eren decididament antiborbònics va ser per la seva integració a Catalunya...? o perquè, per memòria generacional, ja sabien el pa que s’hi donava amb els seus veïns Borbons fins i tot abans que fossin reis de França i d’altres llocs??? Coses de la Història...

Nota: la imatge procedeix d'un site que fa referència a la Bibliothèque Nationale de France. Per si un cas qüestions legals...