dimecres, 11 de març de 2009

En Pere Carrera, batlle i les noves ordenances de la vila de Castellterçol en el segle XVI



L’any 1574 la universitat de Castellterçol paga, a través del batlle general de Catalunya, 20000 sous per alliberar-se de la jurisdicció de l’abat de l’Estany. A partir d’ara Castellterçol passa a dependre de la jurisdicció reial, i deixa d’anomenar-se lloc o sagrera per anomenar-se Vila. L’any següent el rei Felip II aprova els capítols o “ordenances” que regiran la vila i el terme durant els propers 15 anys, que es modificaran l’any 1587, i que concreten quins en seran els òrgans de govern i la seva elecció mitjançant el sistema d’insaculació en quatre bosses. Tal com diuen les ordenances de l’any 1587 (Arxiu de la Corona d’Aragó, Cancelleria, Registres,NÚM.4316), o almenys tal com jo he entès la lletra... que déu n'hi dó:

“Item que la vigilia de la festa de st. Mathia apostol més prop vinent... ....los que vuy en dia se troben jurats se hagen de (juntar?) en lo lloc on estarà dipositada la dita caixa (en presència del?) notari y scrivà que per dit efecte hauran elegit per fer enseculació de jurats y de consell y que primerament abans de comensar la dita enseculació los dits jurats hagen de prestar jurament en poder del balle, o lloctinent de aquell en presencia de dit scrivà que farà dita ensaculació de jurats e de consell y que ensacularan personas de bona consciència y bondat y de bon enteniment y habils suficient per a regir y governar lo dit càrrech y officis y que seran casats y domiciliats en dit loc, o, terme y que tindran casa pròpia en aquell entenent-ho que dites cases sean dells o de sas mullers o de sos pares o fills o genres o nores o persones conniuntes en les quals habitaran personalment lo dia de la extracció y que tindran edat de més de vint i sinch anys y (ostposades tota amor?), rancor y mala voluntat y que no s’ensacularan enemichs del sr Rey...”

El procediment, resumit, consistia en introduir en una bossa els noms de tots els homes majors de vint i cinc anys habitants amb casa pròpia a la vila o en el terme, i extreure’n 27 que formarien el Consell. D’aquests 27, els jurats sortints en triaven els 9 més vells (6 de la vila i 3 del terme) i els introduïen en la bossa de Jurat en Cap, els 9 més vells següents en la bossa de Jurat Segon i els 9 restants en la bossa del Jurat Tercer. Així, cada 4 anys, la vigília de Sant Maties extreien els tres jurats, que havien de regir el poble sota jurament davant el batlle. Cada 3 anys, el diumenge de Carnestoltes, s’extreien 3 noms de la Bossa de Jurat en Cap perquè el rei en triés un per a ser Batlle de Castellterçol.

“Item que de tres en tres anys començant lo diumenge de Carnestoltes, provinent del any mil cinccents settanta cinc lo dit consell dalt mencionat amb la forma damunt dita se hage de aplegar en lo lloch acostumat y que hagen de traure tres rodolins de la bossa de jurat en cap y aquells oberts escrigue en lo dit llibre los noms que seran trobats dins les llencas de pergamí y que lo nom de aquells tres extrets de la dita bossa de jurat en cap hagen de ser per terna de batlle per lo trienni venidor y que aquells hagen de ser presentats al señor Rey si serà dins lo principat de Cathalunya y en sa absència al lloctinent general en dit principal y en absència de dit lloctinent general al batlle general o a son lloctinent los quals prengan y eligescan ha de aquells tres lo qual elegit sia balle lo trienni vinent y exercesca l’offici havent jurat y donades fermances de tenir taula com los altres balles en lo present principat de Cathalunya...”

Pel que sembla, els Carrera van tenir un cert paper en aquest procés. Vegem-ho:

Segons consta en el primer dels llibres de baptismes de la parròquia de Sant Fruitós de Castellterçol, dipositat a l’arxiu del Bisbat de Vic, el 2 de febrer del 1588 és batejat a Castellterçol en Miquel Carrera, fill d’en Pere Carrera, batlle. Però qui és aquest Pere Carrera, batlle? No en disposo de més informació. Com ja explicaré en un altre post, el seu fill Miquel és el primer Carrera que consta en els llibres de baptismes de Castellterçol ...però està clar que no és el primer Carrera de Castellterçol!

En tot cas, per la data de bateig d’en Miquel, i d’aprovació de les ordinacions de 1587, es pot aproximar que el seu pare, en Pere Carrera, és batlle de Castellterçol pel trienni 1586-1588, és a dir que ha estat escollit (millor dit, insaculat) segons les primeres ordenances, les de l’any 1575, i se’n dedueix que (pels requisits i la forma d’elecció) disposava de casa pròpia a la vila i era uns dels homes més vells de Castellterçol. Suposo, doncs, que va intervenir en el procés de les noves ordenacions (tot i que el batlle no tenia vot en el consell de la Vila!!!!) i va viure tot el procés d’emancipació de Castellterçol de la senyoria del monestir de l’Estany.

Queda molta feina per fer a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, a l’Arxiu Històric Comarcal de Manresa i a l’Arxiu de la Seu de Manresa, on hi pot haver documentació dels batlles de Castellterçol, ja que aquests depenien del Veguer de Manresa i del Batlle General de Catalunya.

Notes:
El càrrec de batlle era nomenat pel rei, i no deixava de ser el representant des interessos reials en la batllia, el graó més baix de l’administració reial com a senyor d’un terme. Anteriorment Castellterçol havia tingut batlles nomenats per l’abat de l’Estany. Els representants del municipi eren els jurats i el consell.
Podeu trobar el document sencer a: http://pares.mcu.es/ParesBusquedas/servlets/Control_servlet?accion=3&txt_id_desc_ud=1590708&fromagenda=N