tag:blogger.com,1999:blog-30047435561686024502024-03-19T23:24:22.674+01:00De gent i de llocsJoffre Carrerahttp://www.blogger.com/profile/03409378753649508098noreply@blogger.comBlogger46125tag:blogger.com,1999:blog-3004743556168602450.post-31698872003473334132012-02-13T17:15:00.000+01:002012-02-13T17:15:01.561+01:00<br />
Aquest blog ha canviat d’ubicació / Este Blog ha canviado de ubicación / This blog has changed adress<br />
<br />
<b>Ara em podreu trobar a <a href="http://gentillocs.wordpress.com/">gentillocs.wordpress.com</a></b><br />
<br />
Benvolguts amics, després de més de anys i prop de 8.000 visites, he decidit donar una nova imatge al blog, aplicar noves funcionalitats i vincular-lo amb nous recursos on-line.<br />
<br />
Encara que el més visible sigui el canvi d’imatge i d’ubicació, poc a poc aniré afegint nous enllaços i recursos perquè el que us explico sigui una mica més agradable a la vista, es complementi amb imatges que arribin on no ho fan les meves paraules, o pugueu anar més enllà de la informació que us dono amb enllaços i recursos on-line fets per persones i institucions que en saben molt més que jo d’aquests temes que us explico.<br />
Gràcies altre cop per la confiança!<br />
<br />
<br />
Queridos amigos, después de más de 4 años y cerca de 8.000 visitas, he decidido dar una nueva imagen al blog, implementar nuevas funcionalidades y complementarlo con nuevos recursos en línea.<br />
<br />
Aunque el cambio más visible es la imagen y la ubicación, poco a poco voy a ir añadiendo nuevos enlaces y recursos, tratando de hacer un poco más agradable a la vista lo que os explico, complementar con imágenes lo que no soy capaz de expresar con palabras, o ir más allá de la información que os doy con enlaces a recursos en línea actualizados por personas e instituciones que pueden explicar mejor que yo estos temas.<br />
Gracias de nuevo por vuestra confianza!<br />
<br />
<br />
Dear friends, after more than 4 years and nearly 8,000 visits, I decided to give a new image to the blog, implement new features and link it with new online resources.<br />
<br />
Although the most visible change is the image and location, gradually I will add new links and resources trying to do a little more pleasing to the eye what I explain to you, complement with images what I’m not able to express in words, or let you go beyond the information that I give with links to online resources updated by people and institutions who can talk better than me about these issues.<br />
Thank’s again for your confidenceJoffre Carrerahttp://www.blogger.com/profile/15679190866752811711noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3004743556168602450.post-81385939331303087442011-11-18T16:53:00.002+01:002011-11-18T16:56:25.492+01:00Del cor de les Gavarres a la plana<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJy0ewq20jVQF6PCqn2Mv9AHfTx-KBvvlY-v3Kx5NXT0Za8QgC3EvZbPSphGQypcGHgHip1AKGvxBs9djiBc-2woLfzgMJyg_V0_xiMWZaqvgwj6YRECyNDfYOiG1fAip7nDViib0oa9Jc/s1600/IMG_2047_400.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJy0ewq20jVQF6PCqn2Mv9AHfTx-KBvvlY-v3Kx5NXT0Za8QgC3EvZbPSphGQypcGHgHip1AKGvxBs9djiBc-2woLfzgMJyg_V0_xiMWZaqvgwj6YRECyNDfYOiG1fAip7nDViib0oa9Jc/s400/IMG_2047_400.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5676364846404571058" /></a><br />Curiosos caps de setmana de canvis de plans i marrades impossibles que he aprofitat per acostar-me a l’observatori del Puig d’Arques, a “passejar” una mica pels paisatges dels avantpassats.<br /><br />Ja havia comentar anteriorment, que una branca d’avantpassats MIR amb tot un seguit de cognoms que conflueix en el cognom CANALS, procedia de Quart. En concret, els Bosch, els Mateu, i els Carreras, havien estat ollers i terrissaires d’aquesta població durant el segle XVII i principis del XVIII. Però no van ser els únics: al costat d’aquests terrissaires també apareixen cognoms com DALMAU, BOSCH, OLLER, VALLERA, CASTELLÓ, GRUARTMONER... que són pagesos i treballadors agrícoles pels pobles de la zona plana de les Gavarres (Quart, Llambilles, Cassà de la Selva, Llagostera...)<br /><br />Per sort els arxius parroquials d’aquesta zona s’han conservat força bé, i permeten seguir alguns d’aquests cognoms fins el segle XVI (i alguns, ja gràcies als arxius notarials, fins el segle XV). Una bona colla d’aquests avantpassats es poden relacionar fàcilment amb les masies dels termes de la plana, i de fet viuen en aquests pobles malgrat que molts d’ells ja no en les masies que corresponen al seu cognom. Així, els Barnés estan al Mas Ballet de Quart (1639), tot i que CAN BARNÉS està a Cassà; els YSERN i els DORCA són propietaris d’aquests dos masos situats en el veïnat d’Esclet de Cassà segons els capbreus del Monestir de Sant Feliu de Guixols, i confessen tenir-los en nom del monestir els anys 1581 i 1618 (sembla que provindrien de masos remences); els Bosch són masovers del MAS MODAGUER de Quart (1737); els Dalmau provenen del mas d’aquest nom del veïnat de Mosqueroles des d’aproximadament el segle XIV; els VALLERA també estan documentats en el Mas Vallera de Cassà, tot i que els perdo la pista l’any 1590; i finalment els GRUARTMONER, que apareixen a l’entorn de 1580, i que segurament procedeixen del Mas GRUART del veïnat d’Esclet. Els OLLER de Campllong també és fàcil relacionar-los amb aquest mas que hi ha al costat nord de la carretera de Cassà fins a l’Eix transversal.<br /><br />Altres cognoms, com els SUREDA, MERCADER, CARRERES i CASTELLÓ, ja suposen més complicació, sobretot per la diversitat de cases i masos que s’anomenen així, i la manca de dades concretes sobre l’origen i el lloc on habitaven els avantpassats que duen aquests cognoms. Així, els SUREDA poden estar relacionats amb els masos Sureda de dels veïnats d’Esclet i de Verneda de Cassà, igual que els Bosch en diferents poblacions. Els CARRERES i els CASTELLÓ, tot i tenir haver perdut la seva pista prop de 1600 a Cassà i a Quart, sembla que podrien venir dels masos amb aquest nom que hi ha a la parròquia de Santa Pellàia (Can Carreres) i a Sant Cebrià de Lledó (Can Castelló), en el cor de les Gavarres. Els MERCADER (que a Cassà canvien en nom per Vallera en casar-se Joan Mercader amb Marianna Vallera l’any 1664) procedeixen de Sant Sadurní de l’Heura, on hi ha el Mas MERCADER (bé de fet no se si és Sant Sadurní, Cruïlles o Sant Cebrià dels Alls), i es troba cap a l’any 1590 en Ramon Mercader, que és pagès de Sant Sadurní.<br /><br /><br />Tot i que segurament els meus avantpassats no ho veurien així, passejar-se per aquestes poblacions o endinsar-se en els boscos de sureres de les Gavarres és tot un plaer, una descoberta d’un espai natural i humà que encara podem gaudir tal i com era fa temps. I encara que sembli increïble, a dues passes de la ciutat de Girona i de la Costa Brava.<br /><br />Per saber-ne més us recomano la revista Gavarres i el llibre de l’historiador Elvis Mallorquí “Històries amagades de les Gavarres”.Joffre Carrerahttp://www.blogger.com/profile/15679190866752811711noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3004743556168602450.post-83610135979158880552011-07-04T14:56:00.004+02:002011-07-06T14:47:35.812+02:00Sota l'ombra de la Mola de Colldejou<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7ean20frWv4qltvUuYPvmf7dck6Z3AaobX7T7iDWNENaTFPfm33LIMPI9sFq8sgISj69ReENUY1VG9GEBcS1F7SkYy2WFB1ify_OZXjlEyEYL2hc8CbJpd56TydF8ZzGbtGbaFzbxn0aT/s1600/IMG_1213_800.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7ean20frWv4qltvUuYPvmf7dck6Z3AaobX7T7iDWNENaTFPfm33LIMPI9sFq8sgISj69ReENUY1VG9GEBcS1F7SkYy2WFB1ify_OZXjlEyEYL2hc8CbJpd56TydF8ZzGbtGbaFzbxn0aT/s400/IMG_1213_800.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5625480608135627714" /></a><br />Després d’una petita excursió a Colldejou, i rellegint el llibre “El cabaler de Cerdanya”, revisc l’arribada dels primers immigrants del procés d’industrialització a Barcelona. Persones procedents de tot arreu de Catalunya que, a mitjans del segle XIX arriben a la ciutat o als pobles del pla per intentar aprofitar l’oportunitat que els ofereix l’esclat de la revolució industrial.<br /> <br />Segurament poques diferències més que les geogràfiques trobaríem entre aquell cabaler de la Cerdanya, que va deixar el poble de naixement per la seva condició de fill segon o tercer amb poc més de la legítima sota el braç, per anar a buscar-se la vida a la puixant ciutat de Barcelona, i els primers Ferrer, avantpassats origen del meu segon cognom que, arribats a Barcelona cap a l’any 1860 per treballar com a jornalers al Poble Nou, en fan la seva nova casa fins que passen a Horta a mitjans del segle XX.<br /><br />El primer Ferrer en arribar a Barcelona és Josep Ferrer Bages, nascut a Móra d’Ebre cap l’any 1835, fill de Josep i Antònia, i casat amb Paula Marcó (o Marés), de Vilanova d’Escornalbou. La informació és molt escassa, ja que l’arxiu parroquial de Vilanova està destruït, però sabem que el seu segon fill, Miquel Ferrer Marcó (o Marés) neix a Hostafrancs el 14 de novembre de 1860 segons consta en el llibre de naixements del Registre Civil de la ciutat de Barcelona. Curiosament en la partida consta com a Miquel Ferrer Marés, fill de José Ferrer, de Móra d’Ebre i Paula Marés, de Vilanova d’Escornalbou. La seva germana, Filomena Ferrer Marcó havia nascut dos anys abans a Vilanova d’Escornalbou, i residia al Poble Nou de Barcelona l’any 1889.<br /><br />Josep Ferrer, abans d’arribar a Barcelona ja s’havia traslladat de Móra d’Ebre a Vilanova d’Escornalbou, segurament utilitzant l’antic camí que duu a Falset, sota l’esguard de la Mola de Colldejou, i d’allà als pobles de la Baronia d’Escornalbou, alliberats feia escassament 20 anys de les servituds al Monestir per la desamortització del 1836 (servituds traspassades a alguns grans propietaris privats, no us penséssiu pas...). A Vilanova es va casar amb Paula Marcó (o Marés), i el 1858 van tenir la seva filla Filomena Ferrer. Un o dos anys més tard, abandonen Vilanova per anar a Barcelona. Així, el meu rebesavi Miquel Ferrer neix a Hostafrancs, però ignoro si va ser perquè hi residien els pares en aquell moment, o perquè el part els va sorprendre a les portes de Barcelona, ja que els Ferrer s’assenten al Poble Nou.<br /><br />El fill d’en Josep, en Miquel, “torna” a Vilanova a buscar la que seria la seva dona, Concepció Cabré Capafons, nascuda a Escornalbou, i filla de Francesc i Francesca, també del mateix poble. El que no he pogut endevinar és si Concepció ja viu al Poble Nou, o encara viu a Escornalbou, ja que de fet es casa a la parròquia de Santa Maria del Taulat del Poble Nou l’any 1882 (on, per cert, consta com a Encarnación). A partit d’aquí, els Ferrer fan vida al Poble Nou fins que després de la Guerra Civil es traslladen a Horta.<br /><br />El problema és determinar quin és l’origen dels Ferrer i dels altres cognoms que s’hi relacionen (Bages, Marcó – Marés, Cabré, Capafons). Els arxius parroquials de Vilanova d’Escornalbou i de Mora d’Ebre van ser destruïts. Si bé sabem que els Ferrer són originaris de Móra d’Ebre des de 1795 aproximadament, aquest és un cognom molt comú (crec que no hi ha cap poble de Catalunya on no n’hi hagi algun), i es fa difícil trobar informació concreta dels meus avantpassats.<br /> <br />Igual de complicat, tot i ser el cas contrari és el de la resta de cognoms, Cabré, Capafons, Marcó i Marés, que són propis de la zona i alguns ja hi consten des del fogatge de 1553. Això fa que hi hagi infinitat de persones amb aquests cognoms a Vilanova d’Escornalbou, o als altres pobles de la Baronia d’Escornalbou (Duesaigües, l’Argentera, Riudecanyes, Colldejou, Pradell de la Teixeta, o La Torre de Fondaubella). Així, he trobat algun Cabré que va ajudar a rescatar bens del Monestir després de la exclaustració dels franciscans, algun Marcó resident a Vilanova, o el més proper, un Miquel Capafons, originari de Vilanova d’Escornalbou i resident a Colldejou, que l’any 1789 es casa a Tarragona amb Maria Guinjoan, originària de Vilanova.<br /><br />Així queda, de moment, la recerca per terres del Baix Camp, el Priorat i la Ribera d’Ebre. Tot i els esforços, no he aconseguit anar més enllà de les dades que em proporcionava el Registre Civil de Barcelona, tot i que seguiré insistint amb l’Ajuntament de Vilanova d’Escornalbou, que ha posat d’excusa que tenen l’arxiu molt “desordenat i que no sabien què hi havia” per no deixar-me consultar si tenien dades com els antics padrons o els llibres d’amirallament. En fi... seguiré insistint.Joffre Carrerahttp://www.blogger.com/profile/15679190866752811711noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3004743556168602450.post-11080141549223943112011-05-26T16:45:00.002+02:002011-05-26T16:53:47.461+02:00De sotanes i de faldilles<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKZN9Z_ZBteAIiEol5GV1zhFZ6E3AYsRVGR3mhmM0Ju1Z6MncDCLZPiE2mk58QTxjq_MfOe4hOmfWDE7dZHaEPemfhzl4Bz-MSGYULEcDrp-HtqGaWND2HsM3Shlq9KWPkBAKeKyLqJ_mh/s1600/j_padro_i_l_ferrer_500.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 282px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKZN9Z_ZBteAIiEol5GV1zhFZ6E3AYsRVGR3mhmM0Ju1Z6MncDCLZPiE2mk58QTxjq_MfOe4hOmfWDE7dZHaEPemfhzl4Bz-MSGYULEcDrp-HtqGaWND2HsM3Shlq9KWPkBAKeKyLqJ_mh/s400/j_padro_i_l_ferrer_500.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5611036259786511202" /></a><br /><br /><br />De l’anterior post ja tenim situat en Josep Padró Canudes com a germà de l’ordre dels Carmelites. Però quina era la seva relació amb el Pare Palau? I com el podia haver influenciat en el seu pensament?<br /><br />Francesc Palau i Quer (Aitona 1811 – Tarrgona 1872) és un dels representants del conservadurisme catòlic del segle XIX. Carmelita exclaustrat l’any 1835, combaté el liberalisme i l’anticlericalisme del moment des dels seus escrits i com a editor de la revista “El Ermitaño”, arribant a considerar (igual que els papes Gregori XVI, Pius IX i Lleó XIII) que el liberalisme i la masoneria eren els grans mals de la societat, i que en ells es recolzava el dimoni per conquerir el món.<br /><br />Segons la informació que molt amablement em van enviar les germanes carmelites, Josep Padró Canudes havia entrat en contacte amb el Pare Palau cap als voltants de 1865, quan li va demanar que el curés d’una “malaltia” que el turmentava, i que l’apartava de la seva voluntat de seguir una carrera religiosa. Palau el va adreçar a la casa de els Penitents a la Santa Creu de Vallcarca (on Palau practicava els exorcismes), on es va “curar”.<br /><br />L’any següent, Palau el va enviar a Santa Catalina a Mallorca per rebre formació com a mestre de nens i on pronuncia els vots... amb reticències a causa de la seva “malaltia”. L’any 1868 Palau el repesca per fundar una escola religiosa a El Vendrell, d’on ja no es mourà fins la mort del pare Palau, el 1872, i la sortida de l’ordre l’any 1877.<br /><br />Així doncs, el rebesavi Padró, va viure una època convulsa de revolució i contrarevolució, allunyat de la seva ciutat natal, Manresa. Pel que coneixem en Josep Padró era una persona molt creient i devota de la verge del Carme. És molt probable que aquesta religiositat li vingués de família, doncs amb 15 anys ja havia volgut ingressar a l’ordre dels Dominics a Toledo (els Cornet, per part de la seva àvia, fan donacions i demanen enterrar-se en el convent dels pares dominics de Manresa), però segurament també s’ha de considerar la influència de Palau en la forma de pensar de Josep Padró. Segons la informació que em van passar les germanes carmelites, Josep padró tenia una gran afició a escriure els seus pensaments, però que ningú s’ha dedicat a transcriure la major part d’aquesta documentació més enllà del que feia referència al Pare Palau. Malauradament aquesta documentació manuscrita està dipositada a la seu de les Carmelites Missioneres a Roma, on possiblement es va enviar en motiu del procés de beatificació del Pare Palau l’any 1988. Serà qüestió de muntar una excursioneta a Roma per a la recerca d’aquesta documentació!<br /><br />L’any 1877, a punt de rebre les ordres menors i les “publicates” de tonsura, Josep Padró va patir noves crisis per la seva “malaltia” que finalment li va fer abandonar la vida religiosa. Però quina era aquesta “malaltia”? Doncs segons paraules seves: “que su cabeza no lograba apartar al sexo femenino” i “su atractivo hacia el sexo femenino”!!!!!! <br /><br />I dic jo: ben fet, i sort!, que si no estaríem aquí jo i bona part de la meva família!<br /><br /><span style="font-weight:bold;">Nota:</span><br />Sobre el pare Francesc Palau i Quer, i de la seva obra hi ha força publicacions. Per la seva vida relacionada amb les qüestions religioses us recomano: DUVAL, A. "Fecunditat del fracàs : el pare Francesc Palau i Quer o.c.d., 1811-1872, fundador del Carmel Missioner Teresià", FISA, Barcelona 1988. O bé, per la situació religiosa a mitjans del segle XIX la introducció s'Amadeu Soberanas al llibre: BADA, J. “Manuscrits verdaguerians de revelacions, exorcismes i visions. Volum II Quaderns d’exorcismes” Ed. Barcino 1988.Joffre Carrerahttp://www.blogger.com/profile/15679190866752811711noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3004743556168602450.post-15396344636776230402011-05-26T15:30:00.004+02:002011-05-26T16:41:55.968+02:00Mestres i exorcistesQuan en el món de la genealogia creus que ho tens tot controlat, ull!, que alguna persona encara et pot donar alguna sorpresa, i de les grosses! Recordeu el post sobre el mestre Josep Padró?<br /><br />Bé, resulta que fa algunes setmanes, mesos i tot, en motiu d’una reunió familiar, em van comentar si ja havia trobat més informació sobre el parent exorcista. Què????? Un parent exorcista? Vaig pensar que m’estaven prenent el pèl... I a més era... el mestre de nens Josep Padró Canudes (Manresa 1846 - Barcelona 1935)!!!! En realitat no m’ho acabava de creure. La qüestió és que feia anys algú havia preguntat a les germanes de la meva àvia sobre la relació d’en Josep Padró amb el grup d’exorcistes de “Vallcarca”, on també hi havia relacionat el poeta Verdaguer. La cosa sembla que no va passar d’aquí.<br /><br />Encuriosit i escèptic, vaig començar a revisar informació sobre exorcismes a Catalunya i sectes del segle XIX, a veure si apareixia el nom del meu avantpassat. Cap resultat. Vaig devorar fil per randa l’estudi introductori d’Amaneu Soberanas al llibre de Joan Bada, “Manuscrits verdaguerians de revelacions, exorcismes i<br />visions. Volum II Quaderns d’exorcismes”, on fa una descripció brillant de la situació de l’església catòlica a Catalunya i Espanya durant el segle XIX i els seus conflictes interns de reforma per a l’adaptació a la nova situació liberal, o per contra d’integrisme conservador, o els conflictes externs amb els governs liberals i anticlericals del segle XIX, i la puixança de creences allunyades de la religiositat catòlica com la masoneria i de creences paganes de culte al dimoni com el pal•ladisme (llegiu “El cementiri de Praga”, d’Umberto Eco... magistral!). <br /><br />Impressionant lectura, interessant informació, que desconeixia completament, però del meu avantpassat... res de res!<br /><br />Un bon dia, consultant per internet, vaig trobar una referència a un tal Hermano José Padró Canudas, membre de la congregació de les Carmelites Missioneres Teresianes, que havia estat present en la mort del Pare Francesc Palau, fundador d’aquesta branca de les Carmelites... i reconegut exorcista precursor del “Grup de Vallcarca”!.<br /><br />Massa coincidències, però... Josep Padró havia estat capellà abans de mestre? Ningú de la meva família em va saber donar cap referència més que dir-me que havia estat una persona molt creient i devota. Allò d’exorcista ja era increïble, i bé podia haver estat una moda del moment, o un “divertimento” d’una persona educada, mestre i que havia guanyat premis en els Jocs Florals de la Bonanova, però... capellà??????<br /><br />Més encara, el tal Pare Palau, beatificat l’any 1988, li havia encomanat la creació del col•legi de les Carmelites de El Vendrell. O sigui que també era mestre? Pocs dubtes quedaven. Un e-mail a la seu de Tarragona de les Carmelites Missioneres Teresianes m’ho va acabar de confirmar: el tal hermano José Padró era el meu avantpassat Josep Padró Canudes, que entre els anys 1865 i 1877 havia estat membre de la congregació carmelita i deixeble (sembla que també secretari) del beat Pare Francesc Palau (Aitona 1811 – Tarragona 1872), ajudant-lo en la creació de seus per Catalunya, Aragó i les Illes i assistint a alguns exorcismes i curacions fetes per ell.<br /><br />Realment tota una descoberta! Perquè la vida d'en Josep Padró, segons les fonts familiars, començava a Manresa i continuava a Sant Cugat Sesgarrigues, on es va casar l'any 1879. Una part de la vida desconeguda que feliçment no va properar, que si no jo ja un estaria aquí!Joffre Carrerahttp://www.blogger.com/profile/15679190866752811711noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3004743556168602450.post-48394920818008735592010-04-29T15:38:00.002+02:002010-04-29T15:42:24.342+02:00A voltes sobre l’origen dels Carrera de Castellterçol (I)<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgND34rPXq3zclA7EFzfSXpdL03jT6Tc6iXjz8XvG8Dy8rg8E90_E0wPaOUNsGm_EC3kvkKJB9i3FLQYu4SuKd5pzZrqxazGBs7lexxaIduVBSVVobJ2cz91RdlF-5xI3EBhFAHoLbhPrNs/s1600/IMGP0985_500.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgND34rPXq3zclA7EFzfSXpdL03jT6Tc6iXjz8XvG8Dy8rg8E90_E0wPaOUNsGm_EC3kvkKJB9i3FLQYu4SuKd5pzZrqxazGBs7lexxaIduVBSVVobJ2cz91RdlF-5xI3EBhFAHoLbhPrNs/s400/IMGP0985_500.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5465553483750827938" border="0" /></a><br /><o:smarttagtype namespaceuri="urn:schemas-microsoft-com:office:smarttags" name="PersonName"></o:smarttagtype><!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:hyphenationzone>21</w:HyphenationZone> <w:punctuationkerning/> <w:validateagainstschemas/> <w:saveifxmlinvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:ignoremixedcontent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:alwaysshowplaceholdertext>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:compatibility> <w:breakwrappedtables/> <w:snaptogridincell/> <w:wraptextwithpunct/> <w:useasianbreakrules/> <w:dontgrowautofit/> <w:usefelayout/> </w:Compatibility> <w:browserlevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:latentstyles deflockedstate="false" latentstylecount="156"> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--><!--[if !mso]><object classid="clsid:38481807-CA0E-42D2-BF39-B33AF135CC4D" id="ieooui"></object> <style> st1\:*{behavior:url(#ieooui) } </style> <![endif]--><style> <!-- /* Font Definitions */ @font-face {font-family:SimSun; panose-1:2 1 6 0 3 1 1 1 1 1; mso-font-alt:宋体; mso-font-charset:134; mso-generic-font-family:auto; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:3 135135232 16 0 262145 0;} @font-face {font-family:"\@SimSun"; panose-1:2 1 6 0 3 1 1 1 1 1; mso-font-charset:134; mso-generic-font-family:auto; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:3 135135232 16 0 262145 0;} /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:""; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-font-family:SimSun; mso-ansi-language:CA;} @page Section1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:36.0pt; mso-footer-margin:36.0pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} --> </style><!--[if gte mso 10]> <style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:#0400; mso-fareast-language:#0400; mso-bidi-language:#0400;} </style> <![endif]--><p class="MsoNormal"><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="CA" ><o:p><br /></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="CA" >S’acosta la data de la trobada bianual dels familiars Carrera de Castellterçol. Potser per això m’atreveixo a posar sobre paper les darreres troballes, fets i hipòtesis per poder localitzar l’origen dels meus avantpassats Carrera a Castellterçol. Potser també és com a resposta a un article dins la publicació anual de <st1:personname productid="la Festa Major" st="on">la Festa Major</st1:personname> que situava el cognom com un dels més antics del poble i el situava a principis del segle XVII (no ho recordo bé, perquè no el tinc davant).<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="CA" ><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="CA" ><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="CA" >Així, abans de poder fer alguna hipòtesi sobre l’origen d’aquest cognom s’han de tenir en compte tres coses:<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="CA" ><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="CA" ><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="CA" >En primer lloc, el cognom CARRERA no és un dels cognoms més antics de Castellterçol. Bé, potser quasi 500 anys de presència ininterrompuda al poble li poden donar aquest adjectiu, però en tot cas no n’és originari. Castellterçol té cognoms tan antics que es remunten a les masies que en van donar origen, i que, a no ser que hagin canviat de nom posteriorment, han donat cognoms com Argemir, Codina, Gironès, Oller, Vilarúbia... entre molts altres.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="CA" ><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="CA" ><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="CA" >Podem aproximar l’arribada dels primers CARRERA entre l’any 1497 i el 1553. <span style=""> </span>Si fem cas de les dades dels dos fogatges de Catalunya, en què en el de <span style=""> </span>l’any 1497 no hi consta cap CARRERA a Castellterçol (però sí que ho fa a Moià, Marfà i Oló), i el de 1553 en el que ja hi consta un tal <st1:personname productid="Pere CARRERA" st="on">Pere CARRERA</st1:personname>, que és cap de casa.<br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="CA" ><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="CA" >Segurament aquí rau l’error de l’article de <st1:personname productid="la Festa Major" st="on">la Festa Major</st1:personname>, ja que Antoni Pladevall en el seu llibre de la <i style="">Història de la vila de Castellterçol i el seu terme</i>, avisa que en la transcripció i edició del fogatge de 1553 realitzada per Josep Iglésies s’han barrejat uns quants cognoms de Castellterçol dins de l’apartat de la població de Vacarisses, i que ha calgut recórrer a l’original que es conserva a l’Arxiu de la Corona d’Aragó per corregir l’error. Curiosament Pladevall, quan avisa d’aquest error, transcriu la llista sense aquests cognoms, però més endavant ja transcriu la llista complerta. <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="CA" ><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="CA" ><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="CA" >La primera dada concreta és la partida de baptisme de Miquel Segimon Carrera, fill de <st1:personname productid="Pere CARRERA" st="on">Pere Carrera</st1:personname>, batlle, el 4 febrer de 1588. Aquest és el primer Carrera que consta com a batejat a la parròquia de Sant Fruitós de Castellterçol. En tot cas, no és el primer dels CARRERA, ja que en el primer llibre d’òbits hi consten les defuncions de Barthomeu Carrera (1587), un albat de <st1:personname productid="Pere CARRERA" st="on">Pere Carrera</st1:personname> (1587), i <st1:personname productid="la v■dua Carrera" st="on">la vídua Carrera</st1:personname>, de cognom Canet (1588). Excepte l’albat, sembla que estem parlant d’una generació anterior a la d’en Miquel Carrera.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="CA" ><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="CA" ><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="CA" >En segon lloc, l’origen dels CARRERA de Castellterçol no és únic. És a dir, segurament no hi ha una sola branca Carrera que sigui descendent d’un avantpassat primigeni que arribés al poble. Lògicament, no he resseguit l’arbre genealògic de totes les persones que duen aquest cognom a Castellterçol, però seria probable que no tots fossin descendents d’un avantpassat comú. Deixant de banda les migracions modernes, cal destacar que pels volts de l’any 1600, quan ja hi ha una branca Carrera ben assentada al poble, hi arriben dues persones amb aquest cognom, ambdues de diferent origen i sense relació evident entre elles ni amb els Carrera que hi ha al poble (l’any 1600 <st1:personname productid="Jaume CARRERA" st="on">Jaume CARRERA</st1:personname>, bracer del regne de França es casa amb Lluïsa Brugarolas; i l’any 1608, <st1:personname productid="Joan CARRERA" st="on">Joan CARRERA</st1:personname>, pagès de Vilalleons, fill de <st1:personname productid="Salvador Carrera" st="on">Salvador Carrera</st1:personname> i Catharina, es casa amb Montserrada RIUS). Evidentment, en fer la recerca m’he centrat en <st1:personname productid="la branca CARRERA" st="on">la branca CARRERA</st1:personname> que és la dels meus avantpassats.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="CA" ><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="CA" ><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="CA" >Finalment cal tenir en compte algunes prevencions del món de la genealogia i de les lògiques de reproducció familiar durant uns quants segles. Els cognoms poden variar en grafia (en els registres es troba Carrera, Carreras, Carera...),<span style=""> </span>però sobretot és possible que en algun moment el cognom pugui haver estat intercanviat entre les línies materna i paterna (trobem el cas de Jacint Castell que el 1625 es casa amb Albínia Carrera i passa a anomenar-se <st1:personname productid="Jacint Carrera" st="on">Jacint Carrera</st1:personname> en els documents posteriors), o que una família de masovers canviï de nom per passar a anomenar-se com la masia en la que treballen.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="CA" ><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="CA" ><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="CA" >Igualment també s’ha de tenir en compte que el fet que hi hagi cases que s’anomenin CARRERA properes o que hi hagi poblacions properes on hi existeixi el cognom, no és garantia de que procedeixi d’aquest lloc. Així, en fer les hipòtesis he tingut en compte una proximitat “territorial” més que comarcal, és a dir, he obert el ventall cap a comarques properes, tot i que de forma limitada, i no he tingut en compte una possible procedència del Pallars, o de Girona, inclús tampoc de l’alt Osona o la Garrotxa.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="CA" ><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="CA" ><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="CA" >Amb aquestes consideracions ja em puc aventurar a exposar les dades de què disposo i a fer una hipòtesi, en el benentès que caldrà seguir la recerca per trobar documentació que provi aquesta hipòtesi o m’obligui a formular-ne un altra.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="CA" ><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="CA" ><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="CA" >Però això serà en un altre post... deixarem primer que passi la trobada.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:10pt;" lang="CA" ><o:p> </o:p></span></p>Joffre Carrerahttp://www.blogger.com/profile/15679190866752811711noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-3004743556168602450.post-26577415286457571552009-11-19T17:09:00.006+01:002009-11-19T17:21:11.389+01:00De mestres de nens<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPS4HE4flhT_lOdI3u21hHQV9GmO5JHsQ7qMHMItP3d00fnVRA_X6XmOEX7toOAuKvM4mXAFSehOaldLQTfkw2tV0Dl-DQCTrtr0XMZXDg7sMS-xVObwTjLV4ouoG3WKBh07lALx5FGCLP/s1600/Signatura_500.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 199px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPS4HE4flhT_lOdI3u21hHQV9GmO5JHsQ7qMHMItP3d00fnVRA_X6XmOEX7toOAuKvM4mXAFSehOaldLQTfkw2tV0Dl-DQCTrtr0XMZXDg7sMS-xVObwTjLV4ouoG3WKBh07lALx5FGCLP/s400/Signatura_500.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5405849557324026386" border="0" /></a><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:100%;"><br />Suposar que al segle XIX no hi havia fracàs escolar és molt suposar, i no tinc gaire dades per comprovar a què es referia la Junta Municipal Escolar de Sant Cugat Sesgarrigues quan, després d’examinar els nens i nenes de les dues escoles públiques elementals (enteneu... una per nens i una per nenes) feia constar que el nivell havia estat satisfactori. Havien aprovat tots els alumnes? Amb bona nota? Justets? Havia aprovat el percentatge previst de nens i nenes?</span><span style="font-size:100%;"><br /><br /></span><span style=";font-family:arial;font-size:100%;" >En tot cas, sembla que el model d’examen utilitzat podria aplicar-se ara per reduir el fracàs escolar i implicar els pares en l’educació dels seus fills: fer els exàmens orals i amb les portes obertes a tots els pares o familiars que volguessin veure els progressos de lletra, aritmètica, o doctrina cristiana que feien els seus fills. Segons la Junta, es facultava al mestre per organitzar els exàmens en sessió de portes obertes i es felicitava pels resultats obtinguts. M’ho puc imaginar, ben pentinats, amb el vestit de diumenge, a veure com els seus fills aconseguien fites que la majoria d’ells no havia pogut assolir (llegir... escriure... o simplement poder anar a escola). Potser actualment algun pare s’implicaria una mica més en l’educació dels seus fills si els veiessin fent el ridícul en públic (altres simplement, passarien i ni tan sols se’ls cauria la cara de vergonya!!!)</span><span style="font-size:100%;"><br /><br /></span><span style=";font-family:arial;font-size:100%;" >Però ¿a que ve aquest rotllo? El mestre que va organitzar tots aquests exàmens va ser el meu rebesavi Josep Padró Canudes, que va ser mestre de l’escola pública d’ensenyament primari de nens entre els anys 1881 i 1899 a Sant Cugat Sesgarrigues, per passar després a Carme (1906) i a Castellvell i el Vilar (1910). Ja havia comentat abans que aquesta branca familiar era una mica diferent de la resta, sobretot pels seus oficis i inquietuds artístiques (escultors, músics, mestres...). Doncs en Josep segurament en tenia motius: el seu oncle, per part de mare, Josep Canudes Cañellas ja havia estat mestre a Manresa i, tot i que va morir ben jove (1854), segurament alguna cosa deuria influir en el seu nebot.</span><span style="font-size:100%;"><br /><br /></span><span style=";font-family:arial;font-size:100%;" >Una ràpida visita a l’arxiu municipal de Sant Cugat Sesgarrigues (vull aprofitar per agrair l’amabilitat i la eficiència amb la que em van rebre i proporcionar la documentació) em permet ara fer aquests comentaris i conèixer una mica més la vida d’en Josep al capdavant de l’escola. Voldria destacar-ne dos aspectes curiosos.</span><span style="font-size:100%;"><br /><br /></span></span><span style="font-size:100%;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxSslw7lXfSKC_PDtyseH3q_WzwNxAME1FOIwevltVsiVM0LjvWnHS2H3UB51k9ajnqk6RIIA9QnuHFfguCWTU7wo1iCWed2YWHb5yJ0z_VXG9zF5H0uRuHPmYC0j5kU7s_qYJEfAFEMeM/s1600/Portada_800.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 221px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxSslw7lXfSKC_PDtyseH3q_WzwNxAME1FOIwevltVsiVM0LjvWnHS2H3UB51k9ajnqk6RIIA9QnuHFfguCWTU7wo1iCWed2YWHb5yJ0z_VXG9zF5H0uRuHPmYC0j5kU7s_qYJEfAFEMeM/s320/Portada_800.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5405848609225918882" border="0" /></a></span><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;"><br />El primer és el pressupost de l’escola, que anava a càrrec de l’ajuntament (suposo que el sou del mestre ho era a càrrec del govern), amb una aportació fixa durant tot el període que 156,25 pessetes anuals, que el curs 1881-1882 es va gastar en llibres, obres i neteja de l’escola, un rellotge, bancs i equipaments, i altres despeses realitzades en llibreries de Vilafranca del Penedès i Barcelona (a la famosa llibreria Bastinos, concretament).</span><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhF64IjW1953Cjj8O28zz5OAVmDGROKjSJ4P5NrVPz2Y6jK6MFdLQqRUfigUVg-Gi1vm0q-htYXYIp_UuZV2V1kOOmOxK6ZgmBdqwU-uMEVFtwl_a8MOc1FYZHr7fFaNcQv0n8897P5rpod/s1600/Bastinos_800.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 400px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhF64IjW1953Cjj8O28zz5OAVmDGROKjSJ4P5NrVPz2Y6jK6MFdLQqRUfigUVg-Gi1vm0q-htYXYIp_UuZV2V1kOOmOxK6ZgmBdqwU-uMEVFtwl_a8MOc1FYZHr7fFaNcQv0n8897P5rpod/s400/Bastinos_800.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5405848778540497330" border="0" /></a></span><span style="font-size:100%;"><br /><span style="font-family:arial;">L’altre aspecte genealògicament destacat és que a Sant Cugat va conèixer la que seria la seva dona, Llúcia Farré Ferrando que, d’ajudar a la neteja de l’escola per 16 pessetes anuals (anys després van augmentar a 20 pessetes), va passar a ser mestra provisional de l’escola femenina que també hi havia a Sant Cugat durant un parell de mesos, fins que la Junta d’Ensenyament de Barcelona designés una nova mestra per aquella escola.</span><span style="font-weight: bold;"><br /><br /></span></span><span style="font-weight: bold;font-family:arial;font-size:100%;" >Nota genealògica:</span><span style="font-size:100%;"> <span style="font-family:arial;">Josep Padró Canudes (*1846 Manresa - +1935 Barcelona) i Llúcia Farré Ferrando (*1860 Sant Cugat Sesgarrigues - + 1947 Barcelona) són pares de Montserrat Padró Farré, la meva besàvia, i de l’organista de les catedrals de Girona i Barcelona i compositor d’obres religioses Josep Maria Padró Ferrer.</span></span>Joffre Carrerahttp://www.blogger.com/profile/15679190866752811711noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3004743556168602450.post-57855709274854729182009-05-27T09:48:00.004+02:002009-05-27T10:03:53.491+02:00Il·lustres catalans de l’Alvèrnia<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8yJY3f7JrzpVEwVP5Whyg1rV7g4hOWGY-WANfqZ7i5j0U60Hw3B8dThoLzr-6mGnm-eFGsVlzQ0MXquWR7O6qXpzWTwsfJYPqrkgoHQQKyW6V6chdZgMnb5cz5dJxQmKWJrG9iToUwWj3/s1600-h/beffrieu.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8yJY3f7JrzpVEwVP5Whyg1rV7g4hOWGY-WANfqZ7i5j0U60Hw3B8dThoLzr-6mGnm-eFGsVlzQ0MXquWR7O6qXpzWTwsfJYPqrkgoHQQKyW6V6chdZgMnb5cz5dJxQmKWJrG9iToUwWj3/s400/beffrieu.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5340407691641239442" border="0" /></a><br />Hi ha cognoms que hom recorda a la primera llegida. Potser per la meva passió per la història, potser per la seva sonoritat, el cognom BRICFEUS ha estat un dels cognoms que llegís on el llegís, sempre he relacionat amb Castellterçol. Fa poc vaig trobar un parell de documents a l’Arxiu Històric de Moià i a l’Arxiu del Bisbat de Vic que m’hi van emparentar. El testament d’en Valentí Castell i Bricfeus, el meu avi novè, fet a Moià el 1710, i els capítols matrimonials del seu pare en Pere Joan Castell amb Margarida Bricfeus l’any 1659, van fer que encara em fos més atractiu, i m’enderiés en trobar-ne l’origen a Occitània. Busca i rebusca, finalment vaig trobar l’arribada a Castellterçol, dels primers Bricfeus.<br /><br />En el llibre de Capítols Matrimonials de l’any 1569 de la parròquia de Sant Fruitós de Castellterçol, que es conserva a l’Arxiu del Bisbat de Vic, consta el seu origen d’aquesta manera:<br /><br /><i style=""><span lang="CA"><span style=""> </span>“Sobre lo matrimoni Déu volent faedor entre Joan Becfreu, fill legítim i natural del senyor en Juan Becfreu y de la dona na Finela d’aquell muller, natural de Saint Medart el Monjo bisbat de Saint Flor del Verny del regna de França, hara habitant en la sagrera de Sant fritós de Castellterçol, y na joana argimira, filla legítima i natural de Jaume Argemir...”<br /></i><br />Primer el que calia era localitzar el bisbat i <st1:personname productid="la poblaci. Feina" st="on">la població. Feina</st1:personname> fàcil: El bisbat de Sant Flor és un dels originaris de l’Alvèrnia (o Auvèrnha, com es diu en occità), i el lloc de “Saint Medart el Monjo” segurament no és altre que Morjou, i la seva església de Saint-Medard, capital “mundial” de la castanya, segons diuen ells. Ara venia el més difícil, trobar un cognom francès o occità que sonés com Bricfeus o Becfreu. Gràcies a altres genealogistes de les xarxes d’internet vaig trobar i resseguir diferents bases de dades de cognoms antics dels departaments del Cantal i de Lot per trobar-ne algun que sonés, encara que fos posant-hi molta imaginació a Becfreu, o Bricfeus. I finalment si, el vaig trobar: Beffrieu... i a més al costat Morjou, un llogarret de tres o quatre cases (bonic segons les vistes del Google Earth i antic segons els mapes de Cassini del segle XVIII).<br /><br />O sigui, que els Bricfeus i el seu cognom original Beffrieu, procedien de l’Alvèrnia, i es van afincar a Castellterçol com a paraires. De tota manera, els Bricfeus no eren els primers alvernesos atrets per Catalunya... a menys de 50 kilòmetres de Morjou hi ha la població d’Orlhac, lloc de naixement del monjo Gerbert d’Orlhac, més conegut com a papa Silvestre II, i que va passar anys estudiant matemàtiques i ciències en els monestirs del Pirineu català abans d’anar a Roma.<br /><br />Dues generacions després els Bricfeus, ja plenament integrats a Catalunya, eren una de les famílies importants de la vila, de la que naixeria en Pere Bricfeus, austriacista, que l’any 1713 va ser nomenat coronel de cavalleria de l’exèrcit català. En Pere Bricfeus, juntament amb les forces del Marquès del Poal, va protagonitzar la batalla de Talamanca, la darrera victòria de l’exèrcit català davant les forces borbòniques a la guerra de successió.<br /><br />Casualment, en el nord de la regió occitana de l’Auvèrnha hi ha situat el Borbonès, província de partició entre l’occità i el francès i origen d’aquest cognom... llavors... no me’n puc estar de preguntar-me: si els Bricfeus eren decididament antiborbònics va ser per la seva integració a Catalunya...? o perquè, per memòria generacional, ja sabien el pa que s’hi donava amb els seus veïns Borbons fins i tot abans que fossin reis de França i d’altres llocs??? Coses de la Història...<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Nota:</span> la imatge procedeix d'un site que fa referència a la Bibliothèque Nationale de France. Per si un cas qüestions legals... </span>Joffre Carrerahttp://www.blogger.com/profile/15679190866752811711noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3004743556168602450.post-837030872864093592009-03-11T16:08:00.001+01:002009-03-11T16:12:21.219+01:00En Pere Carrera, batlle i les noves ordenances de la vila de Castellterçol en el segle XVI<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEL6dUMSMC5lSK3gIDWMt8Kk7BB0QB13ANDiA3849lbGMBeBNUQnYNy-cwcBchhlGne1e5XxR8Xy4ogtGMCXHwKo6Q_-kKdxxJQyfBSndwx6lF9XNhHbOvOPqTV8K0Z3rkD9liuQSSLVmb/s1600-h/Blog1.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 208px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEL6dUMSMC5lSK3gIDWMt8Kk7BB0QB13ANDiA3849lbGMBeBNUQnYNy-cwcBchhlGne1e5XxR8Xy4ogtGMCXHwKo6Q_-kKdxxJQyfBSndwx6lF9XNhHbOvOPqTV8K0Z3rkD9liuQSSLVmb/s400/Blog1.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5311947715139772082" border="0" /></a><br /><br />L’any 1574 la universitat de Castellterçol paga, a través del batlle general de Catalunya, 20000 sous per alliberar-se de la jurisdicció de l’abat de l’Estany. A partir d’ara Castellterçol passa a dependre de la jurisdicció reial, i deixa d’anomenar-se lloc o sagrera per anomenar-se Vila. L’any següent el rei Felip II aprova els capítols o “ordenances” que regiran la vila i el terme durant els propers 15 anys, que es modificaran l’any 1587, i que concreten quins en seran els òrgans de govern i la seva elecció mitjançant el sistema d’insaculació en quatre bosses. Tal com diuen les ordenances de l’any 1587 (Arxiu de la Corona d’Aragó, Cancelleria, Registres,NÚM.4316), o almenys tal com jo he entès la lletra... que déu n'hi dó:<br /><br /><span style="font-style: italic;">“Item que la vigilia de la festa de st. Mathia apostol més prop vinent... ....los que vuy en dia se troben jurats se hagen de (juntar?) en lo lloc on estarà dipositada la dita caixa (en presència del?) notari y scrivà que per dit efecte hauran elegit per fer enseculació de jurats y de consell y que primerament abans de comensar la dita enseculació los dits jurats hagen de prestar jurament en poder del balle, o lloctinent de aquell en presencia de dit scrivà que farà dita ensaculació de jurats e de consell y que ensacularan personas de bona consciència y bondat y de bon enteniment y habils suficient per a regir y governar lo dit càrrech y officis y que seran casats y domiciliats en dit loc, o, terme y que tindran casa pròpia en aquell entenent-ho que dites cases sean dells o de sas mullers o de sos pares o fills o genres o nores o persones conniuntes en les quals habitaran personalment lo dia de la extracció y que tindran edat de més de vint i sinch anys y (ostposades tota amor?), rancor y mala voluntat y que no s’ensacularan enemichs del sr Rey...”</span><br /><br />El procediment, resumit, consistia en introduir en una bossa els noms de tots els homes majors de vint i cinc anys habitants amb casa pròpia a la vila o en el terme, i extreure’n 27 que formarien el Consell. D’aquests 27, els jurats sortints en triaven els 9 més vells (6 de la vila i 3 del terme) i els introduïen en la bossa de Jurat en Cap, els 9 més vells següents en la bossa de Jurat Segon i els 9 restants en la bossa del Jurat Tercer. Així, cada 4 anys, la vigília de Sant Maties extreien els tres jurats, que havien de regir el poble sota jurament davant el batlle. Cada 3 anys, el diumenge de Carnestoltes, s’extreien 3 noms de la Bossa de Jurat en Cap perquè el rei en triés un per a ser Batlle de Castellterçol.<br /><br /><span style="font-style: italic;">“Item que de tres en tres anys començant lo diumenge de Carnestoltes, provinent del any mil cinccents settanta cinc lo dit consell dalt mencionat amb la forma damunt dita se hage de aplegar en lo lloch acostumat y que hagen de traure tres rodolins de la bossa de jurat en cap y aquells oberts escrigue en lo dit llibre los noms que seran trobats dins les llencas de pergamí y que lo nom de aquells tres extrets de la dita bossa de jurat en cap hagen de ser per terna de batlle per lo trienni venidor y que aquells hagen de ser presentats al señor Rey si serà dins lo principat de Cathalunya y en sa absència al lloctinent general en dit principal y en absència de dit lloctinent general al batlle general o a son lloctinent los quals prengan y eligescan ha de aquells tres lo qual elegit sia balle lo trienni vinent y exercesca l’offici havent jurat y donades fermances de tenir taula com los altres balles en lo present principat de Cathalunya...”</span><br /><br />Pel que sembla, els Carrera van tenir un cert paper en aquest procés. Vegem-ho:<br /><br />Segons consta en el primer dels llibres de baptismes de la parròquia de Sant Fruitós de Castellterçol, dipositat a l’arxiu del Bisbat de Vic, el 2 de febrer del 1588 és batejat a Castellterçol en Miquel Carrera, fill d’en Pere Carrera, batlle. Però qui és aquest Pere Carrera, batlle? No en disposo de més informació. Com ja explicaré en un altre post, el seu fill Miquel és el primer Carrera que consta en els llibres de baptismes de Castellterçol ...però està clar que no és el primer Carrera de Castellterçol!<br /><br />En tot cas, per la data de bateig d’en Miquel, i d’aprovació de les ordinacions de 1587, es pot aproximar que el seu pare, en Pere Carrera, és batlle de Castellterçol pel trienni 1586-1588, és a dir que ha estat escollit (millor dit, insaculat) segons les primeres ordenances, les de l’any 1575, i se’n dedueix que (pels requisits i la forma d’elecció) disposava de casa pròpia a la vila i era uns dels homes més vells de Castellterçol. Suposo, doncs, que va intervenir en el procés de les noves ordenacions (tot i que el batlle no tenia vot en el consell de la Vila!!!!) i va viure tot el procés d’emancipació de Castellterçol de la senyoria del monestir de l’Estany.<br /><br />Queda molta feina per fer a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, a l’Arxiu Històric Comarcal de Manresa i a l’Arxiu de la Seu de Manresa, on hi pot haver documentació dels batlles de Castellterçol, ja que aquests depenien del Veguer de Manresa i del Batlle General de Catalunya.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Notes:</span><br />El càrrec de batlle era nomenat pel rei, i no deixava de ser el representant des interessos reials en la batllia, el graó més baix de l’administració reial com a senyor d’un terme. Anteriorment Castellterçol havia tingut batlles nomenats per l’abat de l’Estany. Els representants del municipi eren els jurats i el consell.<br />Podeu trobar el document sencer a: <a href="http://pares.mcu.es/ParesBusquedas/servlets/Control_servlet?accion=3&txt_id_desc_ud=1590708&fromagenda=N">http://pares.mcu.es/ParesBusquedas/servlets/Control_servlet?accion=3&txt_id_desc_ud=1590708&fromagenda=N</a>Joffre Carrerahttp://www.blogger.com/profile/15679190866752811711noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3004743556168602450.post-25424400847103020982009-02-20T17:17:00.005+01:002009-02-20T17:27:34.530+01:00De guàrdia civil a rajoler... apunt sobre un dels Riudoms d'Horta<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVzSnnHwA1d7BuOccB43plsCaoTtyrbN6YamjkEvfY68xaT7ReTKI9qR0yls7VorcFaYkSLH7kYMMopO3Fcz99ysicDjOfVYiTspYzzkKUYz9SIdMS10YffER6pw14rk5zMlsNX-TNOEFa/s1600-h/Riudoms+i+Ferran.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 327px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVzSnnHwA1d7BuOccB43plsCaoTtyrbN6YamjkEvfY68xaT7ReTKI9qR0yls7VorcFaYkSLH7kYMMopO3Fcz99ysicDjOfVYiTspYzzkKUYz9SIdMS10YffER6pw14rk5zMlsNX-TNOEFa/s400/Riudoms+i+Ferran.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5304915371640313490" border="0" /></a><br /><span style="font-family: arial;font-size:100%;" >Cap a l’any 1875 un jove guàrdia civil deixava el cos per incorporar-se a la vida civil i matrimonial. Ja n’estava fart d’anar en contra dels seus. Ell, fill d’un bracer agrícola i d’una bugadera de Sant Joan d’Horta, ja havia vist prou misèria a casa seva com per convertir-se en braç executor de la repressió en contra dels treballadors. Espectador i alhora actor d’uns moments històrics que van canviar Barcelona i Catalunya, ara se li presentava l’oportunitat d’una nova vida en casar-se amb la filla d’un petit propietari rajoler de Sant Andreu que començava a urbanitzar el que esdevindrà, amb els anys, el barri del Camp de l’Arpa de Barcelona al voltant de la seva bòvila.<br /><br />Aquesta petita introducció novel·lada no és més que una ficció literària basada en els pocs elements constatables i les llegendes familiars a l’entorn del meu rebesavi, en Joan Riudoms i Homs. Si voleu podem anar més poc a poc i veure què és realitat i què és llegenda.<br /><br />L’any 1855 neix al municipi de Sant Joan d’Horta en Joan Riudoms i Homs, fill d’en Joan Riudoms Bartomeus, bracer de Sant Genís d’Horta i dels Agudells, i Eulàlia Homs i Garriga, bugadera d’Horta . L’any 1880 consta com a testimoni en el casament del seu cunyat, l’Andreu Ferran i Casamitjana, i en aquest document es fa referència a en Joan com de professió “ladrillero”, o sigui, rajoler. L’any 1911, segons ens explica el seu fill Joan Riudoms i Ferran en el seu diari personal, mor a casa seva en presència de la seva dona, el seu fill i un nebot. La partida de defunció ho confirma: mort de “colapso cardíaco” “en su domicilio de la calle Trinxant, 50”. Fins aquí les dades certes i constatables que he trobat sobre el meu rebesavi.<br /><br />Però molts pensareu, d’on treu aquest paio que era Guàrdia Civil? Doncs resulta que per casa de la meva àvia corria una fotografia on apareix en Joan de ben jove vestit amb l’uniforme d’aquest cos... seria lògic pensar que en fos membre, però... i si, en tractar-se d’una foto d’estudi, l’uniforme fos d’atrezzo? Sembla que no, perquè fa poc ha aparegut una altra foto, d’uns anys més tard, on continua vestit amb uniforme (es descarta, sembla, l’atrezzo i el fet que estigués fent el servei militar). Disposat a resoldre el dubte em vaig adreçar a la secció d’arxius de la Guardia Civil per correu electrònic, demanant si disposaven de l’expedient de “Juan Riudoms Homs, miembro del cuerpo entre 1870 i 1880” (vaig deixar força marge, perquè no en tenia ni idea de l’edat mínima d’ingrés al cos, pressuposant que ho havia fet als 15 anys com a molt jove). La resposta, ràpida i minsa, encara em va deixar amb més dubtes... “No consta en nuestros archivos ningun expediente de don Juan Ruidons Homs”. Osti tú... RIUDOMS, RIU, amb M, no RUIDONS!!! I qualsevol els porta la contrària tornant-ho a demanar.<br /><br />Entrant en temes ideològics, voldria plantejar-me què pot dur a un fill de treballadors humils, en ple segle XIX, a ingressar a la Guàrdia Civil creada feia una quants anys? Realment en desconec els motius, però no costaria gaire aventurar-se a dir que era per necessitat. Vist el paper repressiu del moviment obrer que havien atorgat a la Guàrdia Civil els governs d’Isabel II i fins i tot els governs conservadors de la I República Espanyola, i l’accentuació d’aquest paper amb la restauració borbònica, també seria de suposar que deixés el cos en quant li sorgís qualsevol oportunitat.<br />De tota manera el tema és obert i, sobretot per la branca dels Ferran i Casamitjana de Sant Andreu, espero trobar més informació per continuar la recerca.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Nota genealògica:</span><br />En Joan Riudoms i Homs (*1855 a Sant Joan d’Horta +1911 a Sant Martí de Provençals) és fill de Joan Riudoms i Bartomeus (*v.1828 a Sant Genís dels Agudells) i Eulàlia Homs Garriga (*1832 a Sant Joan d’Horta). Es casà amb Carme Ferran i Casamitjana (*v.1860 a Sant Martí de Provençals), filla de Llorenç Ferran i Rosa Casamitjana, tots dos de Sant Andreu del Palomar. </span> <p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size:85%;"></span></p>Joffre Carrerahttp://www.blogger.com/profile/15679190866752811711noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3004743556168602450.post-55067563704152029142009-01-20T22:45:00.009+01:002009-01-20T23:08:20.195+01:00Sant Antoni Abat, patró dels traginers<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRiWxTQ7g-cz_k3FI4PCZtyZhGD5b-MzBgnz62F-UZx71wM1F10Lcd3xWQW_hZqLtJTRedoUS6uY4ZbOKigzZwM-g4I15iOXrYH-qO2w_W-6E2gUrLwVrNyJGa620s_VYSW_Uizvegck2t/s1600-h/IMGP1032.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRiWxTQ7g-cz_k3FI4PCZtyZhGD5b-MzBgnz62F-UZx71wM1F10Lcd3xWQW_hZqLtJTRedoUS6uY4ZbOKigzZwM-g4I15iOXrYH-qO2w_W-6E2gUrLwVrNyJGa620s_VYSW_Uizvegck2t/s400/IMGP1032.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5293499333744730882" border="0" /></a><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">Una mica tard, però vull aprofitar la festa de Sant Antoni Abat (de llarga tradició i celebració a Castellterçol i arreu del país) per retrobar avantpassats que segurament van participar en el Gremi de Traginers de Castellterçol. Abans d’aquesta festa, viscuda en directe a Castellterçol aquest cap de setmana, he hagut de llegir força sobre el món dels traginers, des del moment en què vaig trobar l’única persona entre els meus avantpassats que es dedicava a l’ofici de traginer, en Valentí Rubió.<br /></span><br /><span style="font-family:arial;">Per començar he de reconèixer que quan vaig trobar les partides de bateig de les seves dues filles, Antònia i Francesca, i vaig veure l’ofici d’en Valentí, ràpidament vaig pensar que era moliner. Cagada pastoret! El text de la primera partida diu: “...filia legit. et nat. Valentini Rubió, mulionis, et Rosa Fargas, conjugem”. Coi, vaig pensar, un moliner i que es deia Rubió... hummmm... segur que està relacionat amb els Rubió de Monistrol de Calders (i la casa del mateix nom en l’antic camí ral de Castellterçol a Monistrol, Calders, i Manresa.<br /></span><br /><span style="font-family:arial;">Doncs no, burro (i mai millor dit)! “Mulionis” no té res a veure amb els molins... vol dir textualment en llatí “el que porta les mules, o el que té mules”.. és a dir... un traginer!!!! En Valentí Rubió era traginer de Castellterçol els anys 1756 i 1757, anys en els que neixen les seves filles, just en un dels moments més àlgids d’aquest ofici, quan Catalunya estava comunicada principalment, excepte la costa i el camí que menava a Lleida i Saragossa, per camins de bast. Els traginers transportaven mercaderies de població en població amb les seves mules, i altres animals de ferradura, equipades amb sarries i arreus. Per fer-nos una idea, de Castellterçol a Barcelona, hi havia aproximadament unes 10 hores de camí.<br /></span><br /><span style="font-family:arial;">Pel que fa a l’altra suposició, la relació d’en Valentí Rubió amb Monistrol de Calders, ja no va tan errada. Els padrins dels dos bateigs són persones de Castellterçol i de Monistrol, i m’aventuraria a dir que una d’elles és la mare d’en Valentí, Anna, vídua de Jeroni Rubió, bracer, de Sant Feliu de Monistrol de Calders, ja que és habitual que una de les àvies sigui padrina de bateig. O sigui que és probable que l’origen del cognom Rubió estigui a Monistrol i la casa de El Rubió, a tocar de la riera de La Sala.<br /></span><br /><span style="font-weight: bold;font-family:arial;" >Nota genealògica:</span><br /><span style="font-family:arial;">En Valentí Rubió (*v. 1730 Castellterçol) és pare d’Antònia Rubió Fargas (*1756 Castellterçol), primera esposa de Mariano Carrera Farrés (*1746 Castellterçol), i avi de Josep Carrera Rubió (*1785 Castellterçol), teixidor de llana i el meu rebesavi segon.</span></span><br /><o:smarttagtype namespaceuri="urn:schemas-microsoft-com:office:smarttags" name="PersonName"></o:smarttagtype><!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:trackmoves/> <w:trackformatting/> <w:hyphenationzone>21</w:HyphenationZone> <w:punctuationkerning/> <w:validateagainstschemas/> <w:saveifxmlinvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:ignoremixedcontent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:alwaysshowplaceholdertext>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:donotpromoteqf/> <w:lidthemeother>CA</w:LidThemeOther> <w:lidthemeasian>X-NONE</w:LidThemeAsian> <w:lidthemecomplexscript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript> <w:compatibility> <w:breakwrappedtables/> <w:snaptogridincell/> <w:wraptextwithpunct/> <w:useasianbreakrules/> <w:dontgrowautofit/> <w:splitpgbreakandparamark/> <w:dontvertaligncellwithsp/> <w:dontbreakconstrainedforcedtables/> <w:dontvertalignintxbx/> <w:word11kerningpairs/> <w:cachedcolbalance/> <w:usefelayout/> </w:Compatibility> <w:browserlevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> <m:mathpr> <m:mathfont val="Cambria Math"> <m:brkbin val="before"> <m:brkbinsub val="--"> <m:smallfrac val="off"> <m:dispdef/> <m:lmargin val="0"> <m:rmargin val="0"> <m:defjc val="centerGroup"> <m:wrapindent val="1440"> <m:intlim val="subSup"> <m:narylim val="undOvr"> </m:mathPr></w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]--><xml><w:latentstyles deflockedstate="false" defunhidewhenused="true" defsemihidden="true" defqformat="false" defpriority="99" latentstylecount="267"><w:lsdexception locked="false" priority="0" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Normal"><w:lsdexception locked="false" priority="9" semihidden="false" u=""><span style=";font-family:arial;font-size:85%;" ></span></w:lsdexception></w:lsdexception></w:latentstyles></xml>Joffre Carrerahttp://www.blogger.com/profile/15679190866752811711noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3004743556168602450.post-51109926701779808292008-10-17T15:20:00.004+02:002008-10-17T15:39:31.961+02:00L’enigma Padró (II): avancem dues passes<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEie-gAYWKlkfDFbeul6jE_w8Ee-SA_mpsmSkLK8tezwnw3tB6hxv5Jb_SjcyyjplDNQQdLzvw6oYVL66rjPs_KEfMFCaOvy0UbYbzw4BA-LBVEolc37oiULXM7-YPRqHRHujmjPxSbyAKLr/s1600-h/Padr%C3%B3-Canudas_petit.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEie-gAYWKlkfDFbeul6jE_w8Ee-SA_mpsmSkLK8tezwnw3tB6hxv5Jb_SjcyyjplDNQQdLzvw6oYVL66rjPs_KEfMFCaOvy0UbYbzw4BA-LBVEolc37oiULXM7-YPRqHRHujmjPxSbyAKLr/s400/Padr%C3%B3-Canudas_petit.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5258116993033514306" border="0" /></a><br /><br /><br />Fa temps iniciava una sèrie dedicada al cognom Padró, un dels més enigmàtics i alhora interessants de la meva genealogia. La meva recerca del cognom, carregat de llegendes, es fonia en el naixement del meu besavi 3er, Ignasi Padró Cornet, que tots els documents situaven a Sant Feliu del Racó, mentre que la llegenda familiar els citava com a procedents de Manresa, i provinents de família noble. La documentació fins el moment era força pobra, ja que en la partida de naixement del seu fill (Josep PADRÓ CANUDAS *1846 a Manresa) només hi constava el nom dels pares, Ignasi Padró Cornet i Maria Canudas i la professió del pare: fuster. La línia es perdia i no quedava clara la procedència dels avis.<br /><br />Tot es va començar a aclarir quan un conegut historiador em va enviar una còpia del testament d’Anton CORNET i BOHIGAS, datat l’any 1815 a Manresa, on es nomenava marmessor testamentari el seu gendre Macià PADRÓ casat amb la seva filla Maria CORNET. Aquesta era la primera dada concreta que havia rebut, d’un matrimoni Padró-Cornet, possibles pares d’Ignasi Padró. A més redreçava la recerca cap a Manresa. Finalment vaig trobar a l’Arxiu Comarcal de Manresa, el registre de matrimoni entre “Ignacio Padró, joven carpintero, hijo de Matías carpintero y Maria Cornet, con Maria Camps, viuda, hija de Pedro Juan Canudas labrador y Rosa Cañellas”, l’any 1840. Aquesta era la dada que em faltava. El meu besavi 3er, Ignasi Padró Cornet, tenia com a pares a Macià (els espanyols del XIX són molt propensos a canviar aquest nom per Matías) Padró i Maria Cornet. Encara més, del testament es desprèn que els avis materns eren Anton Cornet Bohigas, fabricant de vels de Manresa i Maria Serrahima.<br /><br />Tot i fer un petit avenç, s’obren nous dubtes. Primer: aquests Padró, quina relació tenen amb la família d’escultors i retaulistes Padró que surten citats a vegades com a fusters i com a escultors. Segon: la llegenda familiar que situa els Padró com a comtes de Serrahima, ja té un punt on agafar-se, l’avia d’Ignasi Padró és una Serrahima (en tot cas, la noblesa sembla que no vindria dels Padró). Tercer, i potser el més fàcil: Per què Ignasi Padró va néixer a Sant Feliu del Racó? La resposta a aquesta darrera pregunta podria ser que, si calculem el naixement d’Ignasi a l’entorn de 1810, ens trobem amb que els Francesos van incendiar la ciutat de Manresa l’any 1811, i és possible que la família hagués de fugir tot seguint el camí ral que, per Pont de Cabrianes, mena fins a Barcelona passant prop de Terrassa i Sabadell, l’actual Parc Natural de Sant Llorenç. Però així i tot, quina relació podien tenir amb els Padró de Sentmenat?<br /><br />A més, em permet obrir noves vies de recerca amb els Cornet i els Serrahima. A veure quin suc en puc treure.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Nota genealògica</span><br />El referent és Montserrat Padró Ferrer (*1885 Sant Cugat Sesgarrigues + 1975 Barcelona), filla de Josep PADRÓ CANUDES (*Manresa 1846 +Barcelona 1935).) i Llúcia FERRER FERRANDO (*1860 Sant Cugat Sesgarrigues +1947 Barcelona), i néta d’Ignasi Padró Cornet (* v.1810 Sant Feliu del Racó + Manresa) i Maria CANUDES CAÑELLAS (* Salelles c. 1816 + Manresa c. 1890).Joffre Carrerahttp://www.blogger.com/profile/15679190866752811711noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3004743556168602450.post-2898468279281984382008-09-09T16:55:00.002+02:002008-09-09T16:57:47.954+02:00Una de pirates<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiISNSlrROJRckLqHdM-PPg0Zw4Ms4WcWQmoRYd4vUbz0XX9Lxne9f0NB1MXAbC6SMVPBgXLDUEq3sTE0N9SrFKYNE3dLvV380waPzAJhCINF10zPly4CAIpdC8V0ZSkQvTK29V9VO64GOx/s1600-h/IMGP4218.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiISNSlrROJRckLqHdM-PPg0Zw4Ms4WcWQmoRYd4vUbz0XX9Lxne9f0NB1MXAbC6SMVPBgXLDUEq3sTE0N9SrFKYNE3dLvV380waPzAJhCINF10zPly4CAIpdC8V0ZSkQvTK29V9VO64GOx/s400/IMGP4218.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5244035878891891890" /></a><br /><br />No, en realitat no és un post dedicat a les dilacions practicades pel PSOE per al finançament de Catalunya. Vaig per uns altres pirates.<br /><br />Aquest estiu, una de les minisortides que ha fet amb els nens ha estat a l’Estartit, a fer una excursió en un “vaixell corsari”. La sortida va estar força bé: t’embarquen en una reproducció d’una goleta del segle XVIII, et duen fer una passejada per la costa des de l’Estartit, tot vorejant les Illes Medes, fins a l’Escala, on pots veure tots els penya-segats i caletes d’aquella part de la costa, fins arribar a Cala Montgó, on et deixen fer un banyet al bel mig de la cala. El dia va estar una mica ennuvolat, però no van faltar estones de sol i de llum mediterrània.<br /><br />En resum: sortideta, bon esmorzar (recomanable el bar Kim’s en el passeig davant del port), passejada en un vaixell “antic” i banyet al bell mig de Cala Mongó, totalment recomanable per fer amb nens. Això si, tingueu en compte que és l’opinió d’algú que està més acostumat a mirar-se el mar des de dalt d’un turó que no pas a navegar-hi.<br /><br />Més enllà de l’excursió, el que em va provocar certa inquietud va ser que, en un vaixell, amb 3 nanos grandets i estudiadets (la petita encara no compta), el referent dels pirates ha estat constantment la pel•lícula “Piratas del Caribe”, i com a molt estirar els pirates (pirates, corsaris, bucaners) que feien la seva “feina” per les illes del Carib. Cap d’ells coneixia que a la Mediterrània hi ha hagut pirates durant molts anys, no sabien qui eren els germans Barbarossa, perquè servien les “torres de guaita” que hi ha per tota la costa catalana , que les illes Medes eren refugi de pirates, que Juli Cèsar es va enfrontar als pirates de les costes itàliques, o que catalans i genovesos van estar durant segles en una guerra no declarada anomenada guerra di corsa, que més o menys vol dir: jo sóc un “pacífic comerciant” català però en quant veig un altre “pacífic comerciant” genovès amb un vaixell menys ben armat que el meu, li foto garrotada, li prenc les mercaderies, i apreto a córrer cap a un port segur, i viceversa.<br /><br />Això no fa més que constatar la incapacitat o inutilitat dels catalans, i els europeus no anglosaxons en general, per donar a conèixer, promocionar i exportar les nostres icones i referents, i la facilitat que tenim d’empassar-nos les dèries i fòbies dels nostres amics nordamericans. En fi... coses del cinema i dels diners per produir-ne de qualitat, que fan que els mediterranis tinguem cada cop més difícil ensenyar història des del mateix lloc on s’ha produït, si no és que abans ha passat per pantalla.Joffre Carrerahttp://www.blogger.com/profile/15679190866752811711noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3004743556168602450.post-90946970954636505332008-07-28T09:17:00.005+02:002008-07-28T09:30:26.032+02:00Balls de cognomsAquests dies de recerques gironines m’han fet paleses algunes troballes que no havia vist en altres zones de Catalunya a l’entorn dels segles XVII i XVIII. Sobretot m’ha sobtat la gran quantitat de cognoms que canvien, de famílies que en algun moment, traspassen el cognom de la dona als fills. Aquest fet, que ara, segons les noves normatives, ja és permès, no deixa de ser un fenomen abundant durant alguns segles, sobretot en enllaços de famílies benestants. Els treballs de Llorenç Ferrer i Alòs sobre el sistema d’hereus i pubilles a Catalunya donen llum sobre aquesta qüestió a la zona del Bages, mitjançant l’anàlisi dels contractes matrimonials que fan que la pubilla d’una casa transfereixi el seu cognom als seus successors, sobretot l’hereu, però encara no m’havia trobat cap cas entre els meus antecessors.<br /><br />Així, he trobat el cas d’en Guerau Cornellà i Bosch (procedent de Montcal, Girona, i casat a Salitja) que, en el moment de casar-se adopta el cognom de la seva dona Margarida, la pubilla de Can CORNELLÀ de Salitja (el format és diferent cada cop, unes vegades es fa anomenar Cornellà y Bosch, altres Bosch y Cornellà, però al final el cognom que adopten els fills és Cornellà). En el seu testament fet davant el rector de la Parròquia de Salitja l’any 1682, en Guerau estableix com a successor un dels meus avis novens, en Joan Pere CORNELLÀ (* Salitja 1654)... atenció!... fill de la seva dona Margarida CORNELLÀ en el seu primer matrimoni amb Andreu GARROFA i CORTADA (*Aiguaviva c.1620) + Salitja 1655).<br /><br />En Guerau, doncs, no és el primer en perdre el cognom. Ja ho havia fet abans n’Andreu GARROFA, fill cabaler dels Garrofa d’Aiguaviva (família documentada ininterrompudament en el Mas Garrofa des de l’any 1450), que adopta el cognom de la pubilla de Can Cornellà de Salitja i el traspassa al seu primogènit.<br /><br />Segons Ferrer i Alòs, aquesta és una estratègia comuna en les cases benestants catalanes. La pubilla es casa amb un cabaler amb la condició que el cognom de la seva casa no es perdi, i es restableixi la transmissió masculina en la següent generació. Aquest fet no l’he pogut trobar en cap de les altres branques, i suposo es deu a la condició de pagesos propietaris benestants d’algunes branques gironines del cognom MIR. Altres casos són els d’en Pau PLA i CARRERES, oller de Malgrat que en casar-se amb Marianna CARRERES, de Quart, l’any 1645, adopta i transmet el cognom CARRERES, o Sebastià MATHEU, oller també de Quart, que no adopta el cognom de la seva muller Maria BOSCH en casar-se l’any 1668, però el transmet als seus fills, que s’anomenaran BOSCH i MATHEU.<br /><br />Dels CORNELLÀ poc més n’he pogut esbrinar, però sembla que aquest no és el primer cas de canvi de cognom. A l’Arxiu del Bisbat de Girona hi ha un document on consta que es fa un préstec de 20 lliures a en Joan NADAL, àlies CORNELLÀ de Salitja, l’any 1488.<br /><br />Notes:<br /><br />FERRER i ALÒS, L. (2003) “Segundones y actividad económica en Cataluña (siglos XVIII-XIX)” a </span><i style="font-family: arial;">Revista de Demografia Histórica</i><span style="font-family:arial;">, num. 21, 2003.</span><br /><br /><span style="font-family:arial;">FERRER i ALÒS, L. (2004) “Kinship as a Mechanism in the Social Structuring of Rural Catalonia (Eighteenth and Nineteenth Century), a </span><i style="font-family: arial;">Journal of Family History</i><span style="font-family:arial;">, Vol. 29 No. 2, April 2004</span></span>Joffre Carrerahttp://www.blogger.com/profile/15679190866752811711noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3004743556168602450.post-46926535429532077302008-07-22T09:07:00.002+02:002008-12-10T11:39:06.798+01:00Masovers i ollers a Quart<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifPQF40myyjiQKxMKoeP0HZjUNEbNQVL4RgWWOpreYdbUqkDChQ7IQYtI-0_4cWQc6mjvKeT1zQBAkJK5nAOcDdpnZcAzfmE3yeiPHoOokOHiVlsMumT6UU-yJGkNuzRupf1C6qeSKeLxV/s1600-h/terrissaQuart.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifPQF40myyjiQKxMKoeP0HZjUNEbNQVL4RgWWOpreYdbUqkDChQ7IQYtI-0_4cWQc6mjvKeT1zQBAkJK5nAOcDdpnZcAzfmE3yeiPHoOokOHiVlsMumT6UU-yJGkNuzRupf1C6qeSKeLxV/s400/terrissaQuart.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5225732463320600082" border="0" /></a>
<br /><meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"><meta name="ProgId" content="Word.Document"><meta name="Generator" content="Microsoft Word 11"><meta name="Originator" content="Microsoft Word 11"><link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5Cjcarrera.UAB%5CCONFIG%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"><o:smarttagtype namespaceuri="urn:schemas-microsoft-com:office:smarttags" name="metricconverter"></o:smarttagtype><o:smarttagtype namespaceuri="urn:schemas-microsoft-com:office:smarttags" name="PersonName"></o:smarttagtype><!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:hyphenationzone>21</w:HyphenationZone> <w:punctuationkerning/> <w:validateagainstschemas/> <w:saveifxmlinvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:ignoremixedcontent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:alwaysshowplaceholdertext>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:compatibility> <w:breakwrappedtables/> <w:snaptogridincell/> <w:wraptextwithpunct/> <w:useasianbreakrules/> <w:dontgrowautofit/> <w:usefelayout/> </w:Compatibility> <w:browserlevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:latentstyles deflockedstate="false" latentstylecount="156"> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--><!--[if !mso]><object classid="clsid:38481807-CA0E-42D2-BF39-B33AF135CC4D" id="ieooui"></object> <style> st1\:*{behavior:url(#ieooui) } </style> <![endif]--><style> <!-- /* Font Definitions */ @font-face {font-family:SimSun; panose-1:2 1 6 0 3 1 1 1 1 1; mso-font-alt:宋体; mso-font-charset:134; mso-generic-font-family:auto; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:3 135135232 16 0 262145 0;} @font-face {font-family:"\@SimSun"; panose-1:2 1 6 0 3 1 1 1 1 1; mso-font-charset:134; mso-generic-font-family:auto; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:3 135135232 16 0 262145 0;} /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:""; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; mso-hyphenate:none; font-size:12.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-font-family:SimSun; mso-ansi-language:CA; mso-fareast-language:AR-SA;} @page Section1 {size:595.25pt 841.85pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:36.0pt; mso-footer-margin:36.0pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1; mso-footnote-position:beneath-text;} --> </style><!--[if gte mso 10]> <style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:#0400; mso-fareast-language:#0400; mso-bidi-language:#0400;} </style> <![endif]--> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">
<br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA">A manca de fer una volta per Quart després de molts anys de no anar-hi, la documentació que he estat consultant aquests dies ha estat molt profitosa, i m’ha permès obtenir molts detalls sobre la vida d’algunes branques que desemboquen en la principal del MIR.</span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA">
<br /></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Aquestes branques són força vistoses en quant el rector de la parròquia de Santa Margarida de Quart ha inclòs força detalls en les partides de naixement i de casoris. D’aquí en puc conèixer els oficis i els masos on haurien viscut alguns dels avantpassats. Dos d’ells són masovers dels masos Modaguer (Salvi Bosch) i Ballet (Joan Canals) de Quart pels volts de l’any 1776. No he localitzat encara aquests dos masos, així que hauré de preguntar a l’ajuntament de Quart.</span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA">
<br /></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Seguint aquests dos cognoms enrere, m’he endinsat en el món de la terrissa negra i de la Confraria de les Santes Justa i Rufina, d’Ollers de Quart. Així, els Bosch, i altres cognoms que s’hi relacionen (Carreres, Mateu, Pla) tenen per ofici ollers de la parròquia de Quart. Tot plegat ha estat divertit. Desconeixia la importància de la terrissa a Quart, i la seva especialització en terrissa negra.</span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA">
<br /></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">El gremi d’Ollers de Quart va ser fundat l’any 1572 quan Felip II els va autoritzar a reunir-se a l’església de Santa Margarida. A Quart s’hi fabricaven objectes d’ús quotidià (olles, càntirs, tupins, cossis...) de terrissa negra, que bàsicament es venien a la ciutat de Girona després de pagar l’impost corresponent per la seva entrada per <st1:personname productid="la Torre Gironella" st="on">la Torre Gironella</st1:personname> de <st1:personname productid="la ciutat. La" st="on">la ciutat. La</st1:personname> dependència dels de Quart del Gremi de terrissaires de Girona els va dur força litigis, fins que l’any 1678 es van resoldre amb la independència de la confraria.</span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA">
<br /></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">L'any 1674, segons consta a l'Arxiu del Bisbat de Girona, Roc Oller, rector de Malgrat, i la confraria dels terrissers d’aquest lloc, fan donació a Jaume Massó, rector, i a Pau Pla i Carreres i Narcís Mateu, terrissers de Quart, de relíquies de les santes Justa i Rufina. Aquest Pau PLA i CARRERES és el meu avi desè, i calculo que era nascut vers <st1:metricconverter productid="1620 a" st="on">1620 a</st1:metricconverter> la Vilanova de Palafolls (actual Malgrat de Mar). Amb el matrimoni amb Marianna CARRERES (* v. <st1:metricconverter productid="1620 a" st="on">1620 a</st1:metricconverter> Quart), filla de Barthomeu Carreres i Margarida, Pau adopta el cognom Carreres l'any 1646, i els seus fills Pau i Ponç ja duen aquest cognom. Desconec si en Pau Pla i Carreres era oller a la seva vila natal, però sí que es pot veure una relació amb la confraria de Malgrat. El que no he pogut esbrinar és si les confraries de Quart i de Malgrat ja tenien relacions abans, o fou a partir de que Pau es trasllada a Quart que facilita els contactes amb la seva població d'origen.
<br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA">
<br /></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p style="font-weight: bold;" class="MsoNormal"><span lang="CA">Nota genealògica:</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">La persona de referència és Salvi CANALS BOSCH(*1781 a Quart i +d.1821 a Caldes de Malavella), masover del Mas Salom de Caldes, i pare de Teresa CANALS MASSANA (*1821 a Caldes de Malavella i +d. <st1:metricconverter productid="1889 a" st="on">1889 a</st1:metricconverter> Sant Viceç de Montalt). La imatge de la terrissa és de l'apartat de la Fira de la Terrissa de Quart del web Firesifestes.com.
<br /></span></p> Joffre Carrerahttp://www.blogger.com/profile/15679190866752811711noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3004743556168602450.post-16647312593892174742008-07-17T15:03:00.002+02:002008-12-10T11:39:07.025+01:00Sorpreses penedesenques: occitans i anglesos?<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmZUZ3WCKSGRr3Ta71_jcJXYCqCujN2-GxBgqECqXP203pmyuBDsTCm69Ys-mAVvxJztIAx0UKfWfzeS5ORJ2eQWQUiSflBeSN_R-3r9Y-eezJC0bmML-4-Xu3htp_8N4UkmxOpjddzVB4/s1600-h/IMGP3706.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmZUZ3WCKSGRr3Ta71_jcJXYCqCujN2-GxBgqECqXP203pmyuBDsTCm69Ys-mAVvxJztIAx0UKfWfzeS5ORJ2eQWQUiSflBeSN_R-3r9Y-eezJC0bmML-4-Xu3htp_8N4UkmxOpjddzVB4/s320/IMGP3706.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5223969126414119986" border="0" /></a><br /><br />Fa temps que per simpatia vers la causa occitana, vaig al darrere dels meus avantpassats occitans que, segons la majoria de fonts que he consultat, estarien representats pel cognom Nadeu (el segon del meu avi de Castellterçol). Aquests Nadeu, dels que ja he parlat en una altra ocasió, provenen, de moment fins el segle XVIII de La Quar i la Portella. No he tingut sort, i de moment aquí estic aturat.<br /><br />Però aquesta fal•lera occitana havia de provenir d’algun lloc, i de moment, han estat dels meus orígens penedesencs els que m’han donat les pistes més clares. Fent recerca del cognom PARERA/PERERA, serradors i pagesos de Vilafranca del Penedès des de 1605 fins que s’instal•len a Sant Martí Sarroca vers 1850 i Barcelona cap el 1900, resulta que les dones d’aquests avantpassats duen cognoms tan vistosos com DUFAU, COLET, ROSÉS i CAMPS. Dels darrers en tinc dubtes, però Dufau és un cognom occità, citat en el llibre de Antoni Masanell “La Vilafranca de 1634”, on exercien de sabaters. L’origen, d’aquests Dufau segurament està en els primers occitans que van arribar de forma massiva a Catalunya a causa de les guerres de religió del segle XVI a França i per les necessitats de mà d’obra que patia el nostre país en aquella època. Aquests Dufau (Raymunda, néta, Joseph. pare, i Joan, avi) que neixen a Vilafranca entre el 1620 i el 1670, amb molta probabilitat es podrien relacionar amb l’occità Genís De Faus, pagès, provinent de la parròquia de Bòrdièu, que el 1536 compra una casa al Vall del Castell a Vilafranca, i apareix com a cap de casa en el fogatge de 1553.<br /><br />D’altra banda, la sorpresa ha estat trobar el cognom HILL, entre els avantpassats penedesencs. Un cognom així cal reconèixer que sona a anglès a primera vista. Entre els arxius parroquials de Santa Maria de La Bleda (actual terme de Sant Martí Sarroca) hi ha la partida de defunció de Llúcia Hill, natural de Sant Miquel d’Olèrdola, vídua de Jaume Rubió, pagès de Santa Margarida i els Monjos, que s’està en els apartaments de La Riba i el Molí d’en Mascaró (La Bleda- Santa Margarida i els Monjos). El cognom ja em va sobtar, i tot seguit vaig relacionar-lo amb les Caves Hill de Moja. Buscant per internet, el cognom és força estès pel Penedès i el Garraf . La mateixa web de Caves Hill dóna els seus orígens en un immigrant anglès que arribaria al Penedès cap a principis del segle XVIII. De tota manera, al Penedès hi ha també el cognom ILL, que és molt més antic, i té orígen català. No sé, em fa dubtar. En tot cas, fonèticament són diferents, i potser HILL s’assemblaria més al castellà GIL que no al català ILL.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Nota genealògica:</span><br />Els referents per seguir la recerca són: Francesc PARERA, pagès, (*1680 a Vilafranca del Penedès) fill de Miquel PERERA, pagès del Mas d’en Pep (*c. 1650 a Vilafranca del Penedès?) i Cecília. Raymunda DUFAU (*v. 1670 a Vilafranca del Penedès), muller de Francesc GRASAS i filla de Joseph DUFAU, sabater, i Margarida. Llúcia HILL i Rovira (*v.1745 a Sant Miquel d’Olèrdola +1809 a LaRiba, Santa Margarida i els Monjos), filla de Joseph HILL, pagès i Antònia Rovira.Joffre Carrerahttp://www.blogger.com/profile/15679190866752811711noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3004743556168602450.post-36804765204660978862008-07-16T14:56:00.004+02:002008-12-10T11:39:07.293+01:00Retornant al bloc<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioSwmYjiwdA-UgeIGVBG3ku6_V9ModzfNRgM3Gvqo-En4JfQyLtkwGa4md17RX-t83L7EUz3zx5UCSL1NPsPiBhFOLYsgAJS7sNYjfADr4W0DdKByxi2xyuL5xm57K6dVqS01AiCnAbyh2/s1600-h/Pintant.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioSwmYjiwdA-UgeIGVBG3ku6_V9ModzfNRgM3Gvqo-En4JfQyLtkwGa4md17RX-t83L7EUz3zx5UCSL1NPsPiBhFOLYsgAJS7sNYjfADr4W0DdKByxi2xyuL5xm57K6dVqS01AiCnAbyh2/s320/Pintant.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5223597731978395842" /></a><br /><br />Després de força temps sense escriure, capficat en diferents temes i llegint molt, molt i molt, m’he decidir a sortir d’aquest “retir” blocaire per posar en quatre ratlles les recerques que he anat fent aquests darrers dos... ui no..., ja són tres mesos sense escriure!<br /><br />No han estat uns mesos desaprofitats, perquè el poc temps lliure que m’ha quedat he avançat força en la recerca genealògica de diferents branques del Penedès (Parera, Térmens, Dufau, Hill...) i del Gironès i La Selva (Canals, Massana, Bosch, Carreres...), amb algunes sorpreses que ja explicaré més endavant.<br /><br />Aprofito aquesta nova presentació per recomanar-vos el nou enllaç: el bloc d’en Trenkapins, un bon company i amic de l’anterior feina retrobat després de força temps de no veure’ns gràcies a la xarxa.Joffre Carrerahttp://www.blogger.com/profile/15679190866752811711noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3004743556168602450.post-48791166431533454632008-04-03T15:29:00.005+02:002008-12-10T11:39:07.420+01:00In memoriam<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzExsLrgsVjXLRszZxdy-cmTV_LmayyWZRVeSn19ki-ym9qlkMRfg0eYHU-z9ysuvpOz19qc7-v_ZID1Zn2Tv6U4vBXJE6shFFnDz6dm8PPEHJwHQmqzhd1ED3ZAm6_oXH8RcUSQjFlABw/s1600-h/IMGP2415.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5185012403693031394" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzExsLrgsVjXLRszZxdy-cmTV_LmayyWZRVeSn19ki-ym9qlkMRfg0eYHU-z9ysuvpOz19qc7-v_ZID1Zn2Tv6U4vBXJE6shFFnDz6dm8PPEHJwHQmqzhd1ED3ZAm6_oXH8RcUSQjFlABw/s320/IMGP2415.JPG" border="0" /></a><br /><div></div><br /><div>Dues ratlles per afegir-me al dol de la família de la meva dona, que aquests dies de Setmana Santa han perdut una persona molt estimada.<br /><br />Potser un record no és prou per explicar tot el que voldria, ni amb la intensitat que és necessària en aquests casos però, malgrat tot, vull recordar, fer-ne testimoni i donar a conèixer a tothom l’amor d’una dona lluitadora per la terra que l’havia vist créixer, però que també l’havia fet suar dia a dia per guanyar-se el seu respecte i els seus fruits.<br /><br />Guardo memòria d’una dona que, com els seus avantpassats que terròs a terròs van arrancar el guany d’una terra que no es deixa dominar fàcilment per les mans dels homes, va renunciar a moltes coses per seguir treballant per millorar casa seva, el seu poble i el seu país. Sempre amb la cançó als llavis: <em>Ricas montañas, hermosas tierras, risueñas playas, ¡¡¡ES MI PERÚ!!!<br /></em><br /><br /><br /><em>Dos líneas para añadirme al duelo de la familia de mi mujer, que estos días de semana santa han perdido una persona muy querida.<br /><br />Quizá un recuerdo no es suficiente para explicar todo lo que querría, ni con la intensidad necesaria en estas ocasiones pero, a pesar de todo, quiero recordar, dar testimonio, y dar a conocer a todo el mundo el amor de una mujer luchadora por la tierra que la había visto crecer, pero también la había hecho sudar día tras día para ganarse su respeto y su fruto.<br /><br />Guardo memoria de una mujer que, igual que sus antepasados arrancaron terrón a terrón el fruto de una tierra que no se deja dominar con facilidad por las manos del Hombre, renunció a muchas cosas para seguir trabajando para mejorar su casa, su pueblo y su país. Siempre con una canción en los labios:</em> Ricas montañas, hermosas tierras, risueñas playas, ¡¡¡ES MI PERÚ!!!</div><div><br /><br /></div><div> </div><div>Música: <a href="http://www.youtube.com/watch?v=iEqpdSKdpxs">Dante's Prayer </a>-Lorenna McKennit</div>Joffre Carrerahttp://www.blogger.com/profile/15679190866752811711noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3004743556168602450.post-251739010182144192008-03-14T19:39:00.009+01:002008-12-10T11:39:08.447+01:00L’enigma PADRÓ (I): la llegenda familiar<span style="font-size:100%;"><a style="font-family: arial;" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-_Z3YQ7h7cUIpvPNHFcvocYWoAAFrITclLzrZY6ENxMp342LlWe2naEDY8JGVfERxCJxsSFdgVu2jcAtOWVYAiOxTpGq9Zmdj23WX1PnWflzNNvPOw1lhbgdyyWOwVPY1h97OTAvKLGjO/s1600-h/j_padro_i_l_ferrer.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-_Z3YQ7h7cUIpvPNHFcvocYWoAAFrITclLzrZY6ENxMp342LlWe2naEDY8JGVfERxCJxsSFdgVu2jcAtOWVYAiOxTpGq9Zmdj23WX1PnWflzNNvPOw1lhbgdyyWOwVPY1h97OTAvKLGjO/s320/j_padro_i_l_ferrer.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5177669419225567922" border="0" /></a><br /></span><br />Ja fa temps que vaig donant voltes a aquest cognom, el segon de la meva àvia, i no acabo de trobar-ne l’entrellat. La branca RIUDOMS – PADRÓ s’ha convertit en una de les que suposen un repte més interessant en la meva recerca genealògica, ja que sobre els dos cognoms es concentren alhora una sèrie de vivències reals i llegendes familiars que li donen força interès a una recerca feixuga per la pèrdua de dades de referència.<br /><br />Si ens quedem només amb els fets reals i constatables, aquesta branca és, sens dubte, una de les més interessants, per la dedicació laboral dels seus membres. Els Riudoms i els Padró han estat mestres d’ensenyament primari, artistes, capellans, músics i guàrdies civils. En aquest primer post vull centrar-me en la llegenda familiar dels PADRÓ.<br /><br />Cada any, durant la celebració del sant de la meva àvia, la sobretaula ha estat un continu de records familiars, i llegendes que han estat explicades una i altra vegada. D’aquestes resultaria que els PADRÓ, concretament en Josep Padró Canudes, hauria estat un mestre d’escola fill d’una família nombrosa vinculada amb la noblesa manresana que durant la Guerra Carlina s’hauria arruïnat i hauria renunciat els títols de noblesa (comtes de Serraïma). La família era molt creient, i molts dels fills haurien anat encaminats a dur carrera eclesiàstica (de fet només hi ha constància que ho fes un... però deu n’hi dó... on va arribar). Fins i tot, un dels germans hauria emigrat a l’Argentina!<br /><br />La figura més enigmàtica dels PADRÓ és el pare d’aquest Josep, Ignasi Padró i Cornet (* c. 1810 Sant Feliu del Racó + a. 1895 Manresa) que segons la llegenda seria... de lluny... la persona més prolífica de tots els meus avantpassats! ...i perquè no dir-ho, una de les figures que més mals de cap m’ha dut a l’hora de trobar informació sobre ell. Ha estat tanta la fixació durant temps, que s’ha convertit en la base de les teories que desenvoluparé en la recerca.<br /><br />Aquesta sèrie de posts també són una crida als visitants que puguin tenir més informació, i que em vulguin corregir algun aspecte on vagi errat, per millorar l’avenç de la recerca.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Nota:</span> acabo de rebre una documentació per correu electrònic d'una persona a la que estic molt agraït per la seva col·laboració. Quan l'acabi d'assimilar, contrastar i païr una miqueta ja la comentaré.Joffre Carrerahttp://www.blogger.com/profile/15679190866752811711noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3004743556168602450.post-78756709421722123692008-02-25T18:29:00.003+01:002008-02-25T18:45:19.990+01:00Votar sobiranista... no té preu<p style="margin-bottom: 0cm;"><b>El suposat vot útil</b></p> <p style="margin-bottom: 0cm;">Aquest matí he escoltat a RAC1 una entrevista al cap de campanya del PSOE, José Blanco, on, a part de fer campanya descarada atacant directament terceres forces en discòrdia i dient que qualsevol vot que no fos per al PSOE duria el PP al govern, ha menyspreat el vot als partits minoritaris tot posant un exemple. Resulta que, segons ha explicat ell mateix, en les eleccions municipals d’un poble de les espanyes, el PP va obtenir l’onzè regidor disputat per un sol vot, amb el resultat de PP 6 regidors i PSOE 5 regidors. Segons Blanco, molts votants de partits que no havien obtingut representació se li van adreçar per planyir-se del seu vot i que per culpa seva ara governaria el PP al seu municipi. No m’ho podia creure... l’estratègia de bipolarització de la campanya ha arribat fins el punt de menysprear i fer que els votants d’opcions minoritàries ens sentim culpables...!? </p> <p style="margin-bottom: 0cm;">El que el senyor Blanco no ha entès és que si aquests ciutadans no van votar al PSOE segurament va ser perquè se sentien millor representats per altres forces polítiques o perquè simplement no volien votar uns xoriços prepotents. Posats a dir bestieses jo també demano que els ciutadans que vegin més de vuit hores diàries d’alguns programes de televisió perdin el seu dret de vot. Ja veuríem si llavors PSC-PSOE i PP passen a ser partits minoritaris. Encara tindrien els pebrots de demanar el vot útil!</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><b>Abstenir-se pensant que a Madrid els preocupa</b></p> <p style="margin-bottom: 0cm;">Diferents opcions i grups polítics sobiranistes estan pregonant l’abstenció a les properes eleccions com una manera de fer sentir la disconformitat amb opcions polítiques que ens malrepresenten. Està molt bé... però no fem el burro perquè l’onada del bipartidisme espanyolista ens pot deixar a tots amb l’aigua al coll. Mentre que molts catalans que votaven partits sobiranistes, emprenyats i amb raó amb els nostres representants, no aniran a votar, els que sí que ho faran en massa són els votants del PP i del PSOE que, amb aquesta campanya i precampanya, estan amarats de bipartidisme, debats a dues bandes entre Zapatero i Rajoy i altres consignes mediàtiques.<br /></p><p style="margin-bottom: 0cm;">Creure que algú es posarà les mans al cap perquè hi hagi una elevada abstenció és somiar. El PSC-PSOE només es preocupa quan l’abstenció afecta els seus, i els va molt bé una campanya on sembli que només hi ha dues opcions: Zapatero o Rajoy. No els fem el joc: la gent que vol avançar en la construcció d’un país millor som la majoria, i cal que ho vegin a les urnes!</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><b>Deixar escapar bones oportunitats</b></p> <p style="margin-bottom: 0cm;">Tot i considerar les CUP com una de les meves opcions per simpatia, feina que estan fent als ajuntaments i per opció ideològica, penso que en aquestes eleccions van errats d’osques no presentant-se a les eleccions. Tot i que puc compartir més o menys els motius, creu que és una manca de visió a mig termini que fa que una part important del país no quedi representada. Si les eleccions no són catalanes... si presentar-se és fer el joc a l’estat espanyol... si totes les opcions són igual de dolentes... per què l’esquerra independentista basca s’hi volia presentar? </p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm;">Els bascos són més pragmàtics que els catalans, i una bona collita de vots representa, d’una banda, una demostració de les forces amb les que compta cadascuna de les parts enfrontades i, de l’altra, si es treu un escó... una injecció econòmica de 21.167 euros per cada escó obtingut més 0,79 cèntims per cada vot obtingut per circumscripció electoral. O els catalans som imbècils o n’hi ha que són més sectaris que la Conferencia Episcopal Espanyola.</p>Joffre Carrerahttp://www.blogger.com/profile/15679190866752811711noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3004743556168602450.post-43907002762910886452008-02-22T16:55:00.003+01:002008-12-10T11:39:08.640+01:00Col•laboracionistes o resistents<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYiXQhRyMuSFWc4xYLBwTYvIIb6f5lNYz_F2_X6ygOSRYl3MKuDzHx1gsIEgR1k0GFrzF6BSpe4dwCkh1-6xX3Kiv521jNp9QyKQuk_YSvoeptSW7vFqKIGE9POr9kg2GTMy-7gX3IzcVw/s1600-h/IMGP2665_500.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5169834339582614210" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYiXQhRyMuSFWc4xYLBwTYvIIb6f5lNYz_F2_X6ygOSRYl3MKuDzHx1gsIEgR1k0GFrzF6BSpe4dwCkh1-6xX3Kiv521jNp9QyKQuk_YSvoeptSW7vFqKIGE9POr9kg2GTMy-7gX3IzcVw/s320/IMGP2665_500.jpg" border="0" /></a><br /><div>Una de les sorpreses (n’hi ha més) d’aquest darrer any d’estar investigant el cognom Carrera ha estat la relació amb la branca Castell de Castellterçol, que m’ha dut a localitzar com a avantpassat meu un tal Valentí Castell, paraire, mort abans de 1735. Com que molt abans ja m’havia interessat per la història del meu poble, el nom em va semblar que em sonava, i que l’historiador Antoni Pladevall hi havia fet referència en el seu llibre sobre la història de Castellterçol. I efectivament... les meves sospites es van confirmar: sóc descendent directe del primer batlle botifler de la vila. Quin horror!<br /><br />En Valentí Castell va ser nomenat per les autoritats borbòniques en substitució de l’alcalde austriacista Ramon Oller, l’any 1713, i va ocupar el càrrec durant cert temps abans de morir. Pladevall comenta, en desgreuge de la gent de Castellterçol (i això em tranquilitza una mica) que el poble va defensar fermament la causa de Carles d’Àustria, i que, en paraules de les autoritats invasores, havent-se significat en contra de Felip V, havien de triar un alcalde entre els que s’havien mantingut més o menys al marge en el conflicte, van optar per triar “el menos malo”... “hombre de buena posición y bastante capacitado y que se ha mantenido al margen en los pasados disturbios”.<br /><br />Però bé... pocs anys més tard, trobem un Carrera exercint de regidor en un dels primers ajuntaments de l’època borbònica. En Joan Carrera Serra, germà del meu avantpassat Mariano Carrera Serra, sastre, era casat en segones núpcies amb una doncella de la família Guàrdia (benestant de l’època), i formava part de l’ajuntament en època del batlle Ramon Plans, l’any 1735. Curiositat o resistència... consta que dinou anys després del Decret de Nova Planta prohibint la llengua catalana, les autoritats públiques de Castellterçol encara utilitzaven el català per les seves tasques oficials, concretament el Llistat del Cadastre de 1735 (AHCM, Cadastre, Castellterçol, 1735) és escrit en català, així com la signatura dels regidors de la vila que en donen constància. Llàstima que el Cadastre de 1741 ja estigui escrit en castellà!<br /><br />Per trencar una mica aquesta imatge de derrota acceptada desprès de 1714, us recomano el llibre de Lluís Roura “Subjecció i revolta en el segle de la Nova Planta”, on queda clar que els catalans no vam acceptar la submissió per les bones i que, tot i l’esgotament de la Guerra de Successió, es van amotinar i revoltar quan va fer falta, igual que les autoritats borbòniques mai van confiar en la submissió i acceptació de Catalunya envers elles.</div><div> </div><div> </div><div><strong>Nota genealògica</strong>: Per als que em seguiu en la recerca, el referent és Mariano Carrera Serra(*Castellterçol +Castellterçol a. 1803), sastre net d'Andreu Carrera, sastre de castellterçol, i casat amb Anna Farreras l'any 1733. </div>Joffre Carrerahttp://www.blogger.com/profile/15679190866752811711noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3004743556168602450.post-70833524845363725462008-02-13T07:15:00.003+01:002008-12-10T11:39:08.943+01:00Dividir un país<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5U5drSfW_0O4wYKvGkNyp_8qhX7qi6lR6iG6_dOgrmhZeCVfkM7hVnR0CekPYp9iB4cNSduK48JsdLQtQh3dpmEgsdtmwkqPvUwK8jX6mkWV9w0n75NY5ZV0ekwFacdAj5XWmgtDjfQe5/s1600-h/2077768524_85135a70a6.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5U5drSfW_0O4wYKvGkNyp_8qhX7qi6lR6iG6_dOgrmhZeCVfkM7hVnR0CekPYp9iB4cNSduK48JsdLQtQh3dpmEgsdtmwkqPvUwK8jX6mkWV9w0n75NY5ZV0ekwFacdAj5XWmgtDjfQe5/s320/2077768524_85135a70a6.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5166345546238007986" border="0" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEif_mMA2OExseWB7lvZOT7O_fcDz1fFdxtb7trY78NROc3BJeoykVf55UFf2HwHwOP3z6SnFz5bmJBYHsp_vY1xDLMBqMoJA7fcBeYWRf7-ELmvy0aGAIBJnfdT9NOpJKY1Bkwl-_MFMHHO/s1600-h/2075959924_6bd2109d12.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEif_mMA2OExseWB7lvZOT7O_fcDz1fFdxtb7trY78NROc3BJeoykVf55UFf2HwHwOP3z6SnFz5bmJBYHsp_vY1xDLMBqMoJA7fcBeYWRf7-ELmvy0aGAIBJnfdT9NOpJKY1Bkwl-_MFMHHO/s320/2075959924_6bd2109d12.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5166345404504087202" border="0" /></a><br /><p style="margin-bottom: 0cm;">A ningú han de sorprendre les declaracions de destacats membres del PP en aquests dies de precampanya electoral. Els atacs directes i viscerals contra la immersió lingüística i els sistemes d’acollida escolar dels nouvinguts a Catalunya són una estratègia electoral que es basa en recuperar el vot perdut a mans de l’espanyolisme zoològic (Ciutadans) i captar vots a Espanya.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><br />De tota manera, l’atac directe contra el sistema educatiu català s’ha de veure com una estratègia a mig-llarg termini, on l’ideal per al PP seria la reproducció d’un sistema similar al del País Basc (esperem que les declaracions que han fet algunes persones sobre el tema de la guerra civil d’aquí a una generació siguin del tot errònies). Un sistema on la societat estigui dividida en dues parts, bascs i espanyols, catalans i espanyols, i on el PP tingui captiu (en competència única amb el PSOE) el vot de la meitat de la societat, sense possibilitats de transferències de vot d’una part a l’altra.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><br />El sistema d’immersió lingüística i les mesures d’acollida de les persones nouvingudes han estat l’element clau per crear a Catalunya una societat oberta on qualsevol persona normal, per molt radicalment nacionalista espanyol que sigui, pugui evolucionar cap a opcions polítiques civilitzades. El sistema ha generat, en aproximadament dues generacions de funcionament, una mobilitat entre gent de diferents opcions ideològiques i diferents procedències que en cap cas ha afavorit el PP. I, és clar, a això al PP no li interessa, vol que la societat estigui segmentada i que no es pugui escapar ningú del ramat que ells pressuposen que els pertocaria.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><br />Però segurament el que cal és que es plantegin si el PP a Catalunya és un partit normal. Té el vot que té, però en cap cas passa de ser una opció marginal i radical, i la gent, a mesura que viu a Catalunya i va adquirint un major nivell educatiu generació rere generació, perd l’interès en votar el PP. </p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><br />Nota: les imatges les he tret del Web <a href="http://flickr.com/photos/marianorajoi/page2/">http://flickr.com/photos/marianorajoi/page2/<br /></a></p>Joffre Carrerahttp://www.blogger.com/profile/15679190866752811711noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3004743556168602450.post-9909964588147481972008-02-02T12:18:00.001+01:002008-12-10T11:39:09.166+01:00800 anys del naixement de Jaume I<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhefxMTthZ3nfZ_GWme_u57seoEEO3_cY076W1f7KtPDAoUbHvWSXIZNQT_rVpCWWoDJOAjxL3be8r1P4qhAJRZLc63oANmVQvbGdslSuRyL5qeOqBgGE-QmDsc6jn37S48ndLeAJh-tI9M/s1600-h/Peno.jpeg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5162346802656138482" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: pointer; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhefxMTthZ3nfZ_GWme_u57seoEEO3_cY076W1f7KtPDAoUbHvWSXIZNQT_rVpCWWoDJOAjxL3be8r1P4qhAJRZLc63oANmVQvbGdslSuRyL5qeOqBgGE-QmDsc6jn37S48ndLeAJh-tI9M/s320/Peno.jpeg" border="0" /></a><br />Aquest dissabte se celebren els 800 anys del naixement del Rei en Jaume . Des d'aquí em vull afegir a la campanya de blocs que commemoren aquest dia amb un post que contingui un fragment del "Llibre dels Feyts". Tot i que Jaume I és considerat un heroi nacional, cal veure que la seva política té els seus clars i obscurs, sobretot amb dos grans error comesos (segons el meu parer) al principi del seu regnat, amb l'abandonament de la política occitana, i al final del seu regnat, amb la divisió dels Regnes entre els seus dos fills, Pere II el Gran i Jaume II de Mallorca, quan el que calia era un territori fort i cohesionat que pugués fer front amb garanties a les dues grans potències regionals del moment: França (i els seus vassalls provençals, els Anjou), i Castella. <a href="http://iris.cnice.mec.es/kairos/mediateca/cartoteca/pagsmapas/comercio_catalan.html">Sort que així i tot ens en vam sortir força bé</a>.<br /><br />En concret he seleccionat l´únic fragment que fa referència a alguna zona propera a la serra d'Espadà i el Palància, que és d'on venen els meus avantpassats castellonencs. En concret el fragment del llibre parla de la campanya de la conquesta de Burriana i al pas de les tropes per Xèrica. La zona de Pavías i Torralba del Pinar estava compresa en els dominis del cabdill musulmà Zaid Abú Zayd que es va declarar vassall de Jaume I l'any 1229 (Abú Zayd havia estat Rei de València, i en fou expulsat poc temps abans).<br /><span style="BACKGROUND: 0% 50%; moz-background-clip: -moz-initial; moz-background-origin: -moz-initial; moz-background-inline-policy: -moz-initial"><span lang="ca-ES"><br /><span style="FONT-STYLE: italic">"53. E quan vench que fom fora de Tudela, e fom Tahust, acordam nos que pus aquest feyt</span></span></span><span style="FONT-STYLE: italic;color:#0000ff;" ><u><a href="javascript:void(null);"><sup> </sup></a></u></span><span style="BACKGROUND: 0% 50%; FONT-STYLE: italic; moz-background-clip: -moz-initial; moz-background-origin: -moz-initial; moz-background-inline-policy: -moz-initial"><span lang="ca-ES">no fehya bon cap en la nostra fazenda ni en la sua, que anassem en terra de moros, e que presessem Borriana. E manam dia als Richs homens que fossen ab nos a Terol a entrada de mag, e al Maestre del Temple, e a aquel del Espital e, a aquel Ducles, e al de Calatrava, qui eren en nostra terra. E sobre aço negun non vench al dia quels hauiem assignat que fossen en Terol. E vench a nos lo bisbe de Saragoça qui havia nom en ·Bñ· de Muntagut, e don Pero Ferrandez Daçagra, e homens de nostra maynada, e fom tro a ·CXX· cavallers, el Conseyl de Terol. E al tercer dia que exim de Terol, anam nos en albergar a Exerica: e exiren los moros de DCC tro a DCCC, e no gosam albergar en la bega</span></span><span style="FONT-STYLE: italic;color:#0000ff;" ><u><a href="javascript:void(null);"><sup> </sup></a></u></span><span style="BACKGROUND: 0% 50%; moz-background-clip: -moz-initial; moz-background-origin: -moz-initial; moz-background-inline-policy: -moz-initial"><span lang="ca-ES"><span style="FONT-STYLE: italic">de Xerica, e albergam endret lo castell de Xerica: els moros vedaven que no osaven entrar los chrestians a la bega, e defenien ho ab balestes e ab lances, sino als camps qui eren prop de nos. E sobre aço haguem acort la nuyt que talassem sobre la vila contra Viver, e que lexassem XXX cavalls armats, els que romandrien en les tendes que eren be tro a ·M· homens, e ab los altres que anassem talar sobre la vila, e fahem ho. E los moros sentiren los cavals armats, e noy osaren exir. E altre dia talam dejus la vila daquela manera con dessus hauem feyt, lexant los cavals armats en les tendes."</span> </span></span><br /><br />PD: he editat aquest post perquè havia fomut la pota fins el fons. En l'original posava que eren els 800 anys de l'entrada a València, i no, que ho són del naixement del rei en Jaume. Coses de les presses. Perdoneu!Joffre Carrerahttp://www.blogger.com/profile/15679190866752811711noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3004743556168602450.post-28920998548979735792008-01-27T20:15:00.000+01:002008-12-10T11:39:09.420+01:00Llibre recomanat<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNlgYxAQQ0kS2YgKqzb6sUOW6sWQzwRDPLFPEUimaN5tF78XkBSqUq-evJDRyDLnJNzXwahgYUpRX86oMrX_OT8IM_IinGcybyBShnJ4PtXarM6YU1UIGqXtfzz_TM44LYlVNDcINrIz11/s1600-h/EL+CELLER.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNlgYxAQQ0kS2YgKqzb6sUOW6sWQzwRDPLFPEUimaN5tF78XkBSqUq-evJDRyDLnJNzXwahgYUpRX86oMrX_OT8IM_IinGcybyBShnJ4PtXarM6YU1UIGqXtfzz_TM44LYlVNDcINrIz11/s320/EL+CELLER.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5160238682383406306" border="0" /></a><br /><p style="margin-bottom: 0cm;"></p><p style="margin-bottom: 0cm;">Ha calgut esperar uns quants anys perquè l’autor nordamericà Noah Gordon ens fes aquest regal a tots els que ens agrada conèixer les tradicions del nostre petit país. Escrit com a homenatge al món del vi, l’autor fa una instantània de la vida al món rural català entre mitjans i finals del segle XIX, barrejant qüestions tècniques de la cura de la vinya i la elaboració del vi amb un rerefons històric molt concret, les crisis carlines i el període de la revolució Gloriosa. Els avantpassats que van viure en aquest intèrval de sis anys van veure com era deposada la reina Isabel de Borbó (1868), s’instaurava un govern provisional amb els generals Serrano y Prim al capdavant (1869), canviava la dinastia regnant (Amadeu I de Savoia és proclamat rei d’Espanya), el general Prim era assassinat (descrit amb força traça per l’autor), abdicava el nou rei, es proclamava la I República, prenia força la III Guerra Carlina, es feia un cop d’estat monàrquic i es reinstaurava altre cop la monarquia borbònica. Ufff! Deu n’hi do el vertigen històric d’aquesta època. Llàstima que els meus avantpassats pagesos del Penedès en el segle XIX, almenys la majoria (com a la majoria dels personatges que apareixen en el llibre) no es van quasi assabentar d’aquests canvis o en van ser poc protagonistes. Els Ferrer, Ferrando, Térmens, Rubió i Parera d’aquesta època prou feina tenien per mantenir les seves famílies treballant de sol a sol en el ceps de Sant Martí Sarroca, La Bleda i Sant Cugat Sesgarrigues</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm;">De tota manera el llibre no és tant bo com “El Metge”, i segurament li hauria calgut una mica més d’assessorament històric, o entrar en qüestions polítiques com el conflicte dels rabassaires (el protagonista és un petit propietari, i només esmenta de passada la gran majoria de pagesos que arreu de Catalunya treballaven les vinyes en un contracte de “rabassa morta” i que donaria peu a grans conflictes a principis del segle XX).</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm;">Però en el fons és un llibre escrit amb el cor, i per això és totalment recomanable la seva lectura, fàcil i lineal, sense buscar en cap moment el cop d’efecte ni complicar la trama... ¿perquè fer-ho si la subsistència dels treballadors de la vinya i dels petits propietaris ja n’era prou, de complicada? I a més, cal agrair que un escriptor estranger hagi dedicat un llibre al nostre país... això no passa cada dia... i encara menys per parlar-ne bé.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm;">Un petit detall que segurament mostra com n'està de ben informat l’autor sobre Catalunya és que els comentaris que he anat llegint de molts lectors espanyols es repeteixen en que no s’han sentit identificats amb el protagonista ni el seu entorn... un altre cop queda clar... Catalunya no és Espanya.</p>Joffre Carrerahttp://www.blogger.com/profile/15679190866752811711noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3004743556168602450.post-62827077685010660682008-01-09T22:13:00.000+01:002008-12-10T11:39:09.663+01:00Tot seguint els MIR (III): L’Esparra<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqMExMVlnA9TZ7SXU935lxhsQgMsciyD4-1UVSgk7TR7UBWHEEcNnGiS3syReZfQ_KeK9gONwTWSXFus3iCpe32PMvQr9QePoNph9R30DrwrLFLryIi0u6YXMJFwobNt9MeaUwvDzeXcU1/s1600-h/IMGP2586.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqMExMVlnA9TZ7SXU935lxhsQgMsciyD4-1UVSgk7TR7UBWHEEcNnGiS3syReZfQ_KeK9gONwTWSXFus3iCpe32PMvQr9QePoNph9R30DrwrLFLryIi0u6YXMJFwobNt9MeaUwvDzeXcU1/s320/IMGP2586.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5153588275526479682" border="0" /></a><br /> <p style="margin-bottom: 0cm;">Tercer capítol de la sèrie. Arribat a casa, i amb l’internet a la meva disposició, em vaig adonat de l’error de havia comès amb l’Esparra. A més, el Diocesà de Girona té tots els llibres parroquials d’aquesta població. Aprofitant els darrers caps de setmana de l’estiu vaig aprofitar per fer-hi una visita, per conèixer el poble i per pujar al santuari de l’Argimon. El santuari és un lloc preciós, encimbellat dalt d’un turó i amb unes escales de pedra que permeten accedir-hi en el darrer tram de la pujada, ofereix una vista impressionant de la comarca de La Selva i del santuari de Farners i el cim de El Far. La població de l’Esparra és un petit nucli de població dispersa amb quatre cases al costat de l’església (en mal estat de conservació) i del famós Lledoner de l’Esparra. Aquí va viure un temps l’escriptor Prudenci Bertrana, durant la tercera guerra carlina, poc després que els meus avantpassats anessin a viure a Maçanet.</p><p style="margin-bottom: 0cm;"><br /></p><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSsg2kEWt0q-jAiP1NhdqQanez2XG5J4quqCiCmd169nQKHE5R_bSIS2g1U9zC6P_evN1gTWvd-iawrcnzZMZVurkerq2nxSxMDgNzhz3p-0leHRXUvVbRo9Da7t5-DbhPXjaKSPePaf8R/s1600-h/IMGP2576.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSsg2kEWt0q-jAiP1NhdqQanez2XG5J4quqCiCmd169nQKHE5R_bSIS2g1U9zC6P_evN1gTWvd-iawrcnzZMZVurkerq2nxSxMDgNzhz3p-0leHRXUvVbRo9Da7t5-DbhPXjaKSPePaf8R/s320/IMGP2576.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5153588395785563986" border="0" /></a><p style="margin-bottom: 0cm;"><br /></p><p style="margin-bottom: 0cm;">Finalment aquestes vacances de Nadal he pogut tornar a l’Arxiu Diocesà de Girona a fer la feina que em quedava pendent, i he trobat força informació sobre els Mir i el seu origen. En primer lloc, resulta que pels voltants de 1820 només hi ha dues persones amb el cognom Mir nascudes a l’Esparra i, per tocar-me els nassos, totes dues es diuen Joan (Joan Mir Coromines *1815 i Joan Mir Pèlach *1816). Qui dels dos és el meu avantpassat? No ho he pogut esbrinar, encara, però tot i tenir pares i mares diferents, resulta que són cosins... ahhhh! La cosa ja va millor, o sigui que els avis paterns són els mateixos. Efectivament, Esteve Mir Terrades i Josep Mir Terrades, pares dels dos “Joans”, són fills de Joan Mir i Maria Anna Terrades (habitants a l’Esparra). Més encara, ambdós tenen dues germanes casades a l’Esparra, Maria i Julita, però a la documentació consta clarament que ambdues són naturals de Tordera (l’Alt Maresme). És aquest l’origen dels Mir a l’entorn de 1760?</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm;">La conclusió és que hi ha tres generacions Mir vivint a l’Esparra entorn de 1815, i que només la darrera (els “Joans”) són nascuts allà. Quin és el vincle, doncs, amb el poble? M’arrisco a pensar que l’avi Joan Mir va anar com a masover d’alguna de les masies de la vila, ja que els seus fills consten com a “pagès” i “treballador” respectivament, i si hi hagués anat com a bracer o treballador, no hi hauria desplaçat la família sencera. L’origen sembla ser Tordera, tot i que és possible que en Joan Mir encara sigui nafural d’un altre lloc. Queda pendent per una altra visita al Diocesà de Girona</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><strong>Nota genealògica:</strong> Per als que em seguiu en la recerca, el referent és Joan Mir (Coromines?, Pèlach?)(*L’Esparra +Maçanet de la Selva), net de Joan Mir (*c.1760 a Tordera?) i Maria Anna Terrades (*Maçanet de la Selva +L’Esparra a.1814). Els Mir enllacen amb el cognom Canals de Quart, però això ja ho explicaré.</p>Joffre Carrerahttp://www.blogger.com/profile/15679190866752811711noreply@blogger.com6