dijous, 3 d’abril de 2008

In memoriam



Dues ratlles per afegir-me al dol de la família de la meva dona, que aquests dies de Setmana Santa han perdut una persona molt estimada.

Potser un record no és prou per explicar tot el que voldria, ni amb la intensitat que és necessària en aquests casos però, malgrat tot, vull recordar, fer-ne testimoni i donar a conèixer a tothom l’amor d’una dona lluitadora per la terra que l’havia vist créixer, però que també l’havia fet suar dia a dia per guanyar-se el seu respecte i els seus fruits.

Guardo memòria d’una dona que, com els seus avantpassats que terròs a terròs van arrancar el guany d’una terra que no es deixa dominar fàcilment per les mans dels homes, va renunciar a moltes coses per seguir treballant per millorar casa seva, el seu poble i el seu país. Sempre amb la cançó als llavis: Ricas montañas, hermosas tierras, risueñas playas, ¡¡¡ES MI PERÚ!!!



Dos líneas para añadirme al duelo de la familia de mi mujer, que estos días de semana santa han perdido una persona muy querida.

Quizá un recuerdo no es suficiente para explicar todo lo que querría, ni con la intensidad necesaria en estas ocasiones pero, a pesar de todo, quiero recordar, dar testimonio, y dar a conocer a todo el mundo el amor de una mujer luchadora por la tierra que la había visto crecer, pero también la había hecho sudar día tras día para ganarse su respeto y su fruto.

Guardo memoria de una mujer que, igual que sus antepasados arrancaron terrón a terrón el fruto de una tierra que no se deja dominar con facilidad por las manos del Hombre, renunció a muchas cosas para seguir trabajando para mejorar su casa, su pueblo y su país. Siempre con una canción en los labios:
Ricas montañas, hermosas tierras, risueñas playas, ¡¡¡ES MI PERÚ!!!


Música: Dante's Prayer -Lorenna McKennit

2 comentaris:

Divi ha dit...

Es veritat meva sempre cantava i s'estimava tant la nostra terra, que la nostra sortida del Perú no li va fer gens ni mica de gràcia.
Gràcies estimat cunyat, no paro de plorar, potser ara amb la calma sento més le seva ausència. Stic desitjant que arribin les meves germanes.
Abraçada

Joffre Carrera ha dit...

Hola cunyadeta. Gràcies pel comentari. La gent marxa allà on té més oportunitats, i ho deixa ben clar la cançó "Arrels" que diu: "... i els fills que em segueixin, potser marxaran..." Bé.. jo també porto una setmaneta, o dos, o uns mesos una mica Kumba i melancònic. Ja ho tenim això els catalans.